Opinió

LA TRIBUNA

Refer la pressió civil

La capacitat d'influir va força més enllà del vot cada quan toca

Els resul­tats de les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment han dei­xat als par­tits que hi van concórrer un munt de deu­res per fer i de res­pon­sa­bi­li­tats per assu­mir. Els que les van per­dre, sobre­tot els que les van per­dre rotun­da­ment, hau­ran d'endreçar pro­jec­tes i lide­rat­ges, i els que les van gua­nyar hau­ran d'espa­vi­lar-se per com­plir les pro­me­ses, i encara que sem­bli men­tida, més deci­siu encara, no trair les expec­ta­ti­ves gene­ra­des. Ara: els ciu­ta­dans també tenim l'obli­gació de no desen­ten­dre els afers del país perquè ja tenim prou vist que els diri­gents polítics tenen una tendència malal­tissa a fer-se el sord i a actuar de manera pragmàtica, adap­tant la seva tàctica a les cui­tes diàries i par­ti­dis­tes. Està prou vist que només sota la pressió elec­to­ral són capaços de reac­ci­o­nar posi­ti­va­ment.

Les elec­ci­ons del 28 de novem­bre es van fer sota el signe del dal­ta­baix pro­vo­cat per la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal con­tra l'Esta­tut de Cata­lu­nya apro­vat pel Par­la­ment i refe­ren­dat pels ciu­ta­dans. El nom­bre menor de dipu­tats inde­pen­den­tis­tes al Par­la­ment sor­git de les vota­ci­ons del 28-N, de dipu­tats repre­sen­tants de par­tits decla­ra­da­ment inde­pen­den­tis­tes, cal pre­ci­sar, han pas­sat de 21 a 14, ha fet dir a certs sec­tors d'una manera pre­ci­pi­tada que l'espe­rit de la mani­fes­tació del 10 de juliol s'havia esvaït a les urnes. Em fa l'efecte que és una anàlisi interes­sada i sim­ple. L'espe­rit del 10-J va que­dar reco­llit en els pro­gra­mes elec­to­rals, tant dels que hi van anar com dels que no, en un sen­tit posi­tiu o bé nega­tiu.

L'espe­rit del 10-J

Més enllà de l'aritmètica par­la­mentària i de les decla­ra­ci­ons i opi­ni­ons d'uns i altres, el que és trans­cen­dent és el cap­te­ni­ment que a par­tir d'ara tin­gui el nou govern. I en aquest punt, la pressió que des de la soci­e­tat es pugui fer és el que serà més deci­siu.

Con­vergència i Unió va gua­nyar les elec­ci­ons amb el con­cert econòmic i el dret a deci­dir en el seu pro­grama. Si els havia inclòs, més enllà del con­ven­ci­ment sobi­ra­nista indi­vi­dual i col·lec­tiu dels diri­gents de la coa­lició, fou, pre­ci­sa­ment, per la neces­si­tat de reco­llir aquell espe­rit que s'anava con­gri­ant i que va cul­mi­nar en la mani­fes­tació del 10-J. Refer la pressió civil és abso­lu­ta­ment neces­sari per evi­tar que, efec­ti­va­ment, tin­guin raó els que afir­men que aquell espe­rit es va fon­dre amb les pape­re­tes del vot. Aca­ba­ria com aquell altre espe­rit que un miler d'empre­sa­ris cata­lans van des­ta­par el març del 2007 a l'escola de nego­cis de l'IESE, quan van recla­mar la gestió directa dels aero­ports cata­lans, que ara sem­bla tan­cat i obli­dat i víctima del dar­rer decret del govern espa­nyol per pri­va­tit­zar el 49 per cent d'Aena

En aquest sen­tit, els referèndums sobre la inde­pendència que que­den per fer, amb la traca final del 10 d'abril a Bar­ce­lona, són una fita en el camí que no es poden des­a­pro­fi­tar. En gene­ral, els referèndums que s'han fet fins ara, tret del pri­mer a Arenys de Munt del setem­bre del 2009 i els de la pri­mera onada, no han ser­vit per gaire res. Pro­ba­ble­ment, l'estratègia no ha estat del tot encer­tada, pel can­sa­ment que genera i la con­seqüent pèrdua d'interès mediàtic. Però han con­tribuït a man­te­nir mínima­ment viva la mobi­lit­zació ciu­ta­dana en defensa dels drets naci­o­nals del país i allar­gar-la en el temps; una única votació hagués gene­rat molt més soroll, però els seus efec­tes no hagues­sin tin­gut tan­tes rèpli­ques.

El referèndum a la ciu­tat de Bar­ce­lona ja ha començat, amb una votació anti­ci­pada al barri de la Bar­ce­lo­neta, amb un 20 per cent de par­ti­ci­pació. Ha estat un resul­tat prou bo, un resul­tat que esti­mula el man­te­ni­ment de la mobi­lit­zació.

El que és essen­cial és enten­dre que els ciu­ta­dans no podem dei­xar la política, la gestió de la res publica en mans dels par­tits polítics. La capa­ci­tat d'influir va força més enllà del vot cada quan toca. De fet, cada acte que fem en el nos­tre dia a dia és un vot que ator­guem a algú o per alguna causa. Ser-ne cons­ci­ents és el pas que hem de fer per exer­cir el dret a deci­dir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.