Fi de la impunitat neonazi

Pedro Varela, exdi­ri­gent del grup neo­nazi Cedade, edi­tor i pro­pi­e­tari de la lli­bre­ria bar­ce­lo­nina Europa, va ingres­sar el 12 de desem­bre a la presó de Lle­do­ners per ordre del jut­jat penal número 15 de Bar­ce­lona per com­plir la con­demna de quinze mesos impo­sada al maig per un delicte de pro­vo­cació a la dis­cri­mi­nació a l'odi o la violència per motius anti­se­mi­tes o de per­ti­nença a una raça. Con­demna que ha de com­plir, en ser la segona que pesa sobre Varela, ja que l'ante­rior era per difusió d'idees geno­ci­des, tipi­fi­cada en l'arti­cle 607. Amb el com­pli­ment de la pena, es pot afir­mar que per fi s'apli­quen aquests tipus penals.

El delicte de pro­vo­cació a la dis­cri­mi­nació, l'odi i la violència per motius de raça, ide­o­lo­gia o ori­en­tació, i el de difusió de doc­tri­nes que neguin o jus­ti­fi­quin el geno­cidi o rei­vin­di­quin els règims que el van cau­sar, tipi­fi­cats en els arti­cles 510 i 607.2 del Codi Penal, van ser introduïts el 1995 per posar fi al buit que va per­me­tre que que­des­sin impu­nes actes d'opinió com les decla­ra­ci­ons al pro­grama Informe sema­nal del líder dels Boi­xos Nois, ja mort, Sergi Soto, que va exal­tar Hit­ler i va fer cri­des a la violència con­tra immi­grants. Recor­dem que en aquell temps el movi­ment skin mos­trava amb impu­ni­tat símbols nazis als camps de fut­bol i orga­nit­zava cace­res d'immi­grants.

Després d'entrar en vigor ambdós tipus penals, els Mos­sos d'Esqua­dra van comis­sar lli­bres i revis­tes que es dis­tribuïen a la lli­bre­ria pro­pi­e­tat de Varela. A la causa es van pre­sen­tar com a acu­sació SOS Racisme i asso­ci­a­ci­ons jue­ves, i Varela va ser con­dem­nat el 1998 a tres anys de presó en apli­cació de l'arti­cle 510, i a dos anys pel 607.2, en el que seria el pri­mer judici en què s'apli­ca­ven aquests arti­cles. Però al·legant el dret a la lli­ber­tat d'expressió i a la lliure inter­pre­tació de la història, el cas es va embran­car en una sèrie de recur­sos que aca­ba­rien al Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, el qual dic­ta­mi­na­ria el 2007 que la negació de l'Holo­caust no era delicte, en ser un acte d'opinió. Això va gene­rar que Varela fos absolt d'inci­tació a l'odi, en enten­dre's que no que­dava clar que hagués comès aquest delicte i que, a més, en cas que ho hagués fet, ell no era res­pon­sa­ble de la demora en dic­tar-se sentència, sent con­dem­nat a només set mesos pel 607-2, de jus­ti­fi­cació del geno­cidi.

Després de la seva victòria legal, Varela es va pre­sen­tar com una víctima dels que per­se­guei­xen la lli­ber­tat d'expressió i va por­tar a Bar­ce­lona a donar con­ferències l'exlíder del Ku Klux Klan David Duke, i l'his­to­ri­a­dor David Irving, que defensa que Hit­ler igno­rava l'existència dels camps d'exter­mini. En aquest con­text, en què es creia que la lli­ber­tat d'expressió donava impu­ni­tat a actes d'opinió que inci­ten a l'odi, neguen l'Holo­caust o difo­nen les idees que el jus­ti­fi­quen, sem­blava que l'únic tipus penal apli­ca­ble per cas­ti­gar els que difo­nen aques­tes idees era el d'asso­ci­ació il·lícita, és a dir, la con­currència orga­nit­zada de diver­ses per­so­nes, tipi­fi­cat en el 515, pel qual van ser con­dem­nats el juliol del 2009 per l'Audiència de Madrid els diri­gents de Ham­merskin. Poste­ri­or­ment, a l'octu­bre, l'Audiència de Bar­ce­lona va con­dem­nar per difusió d'idees geno­ci­des, pro­vo­cació de l'odi i asso­ci­ació il·lícita qua­tre neo­na­zis cata­lans, entre ells Ramon Bau, exlíder com Varela de Cedade, per la seva per­ti­nença al Cen­tre d'Estu­dis Indo­eu­ro­peus, i que, a més d'edi­tar mate­rial simi­lar al de Varela, havien creat un grup secret dis­po­sat a actuar vio­len­ta­ment, que imi­tava l'orga­nit­zació de les SS, i que ara està amb dues sentències pen­dents de recurs.

I resul­tava des­co­rat­ja­dor que, quinze anys després de la seva implan­tació, a l'empara de la lli­ber­tat d'expressió i d'inter­mi­na­bles recur­sos, els actes d'exal­tació de l'odi i inci­tació al racisme con­ti­nu­es­sin sense càstig. Ara, amb l'ingrés a la presó de Varela, per fi es dóna sen­tit a unes modi­fi­ca­ci­ons introduïdes fa quinze anys per evi­tar que es cridi a l'odi cap a aquells que no agra­den als qui al seu cer­vell dis­se­nyen un món tota­li­tari. A més a més, en el con­text polític que es viu a Cata­lu­nya, en què regi­dors del Par­tit Popu­lar i de Pla­ta­forma per Cata­lu­nya han estat cri­dats a decla­rar o estan impu­tats per mani­fes­ta­ci­ons de tipus racista, ha de ser­vir per demos­trar que hi ha opi­ni­ons que poden com­por­tar presó.