El Tren Pinxo

Cavall gua­nya­dor. Aquest és l'eslògan. Han vist el nou anunci de Renfe? Des de Cata­lu­nya estant, fran­ca­ment, sem­bla que ens pren­guin el pèl. Ara, que en qüesti­ons fer­roviàries ja fa molt de temps que ens el pre­nen. Però més encara quan en el mateix cap de set­mana s'inau­gura el tram d'alta velo­ci­tat que uneix Madrid amb la seva platja, o sigui, València. I gai­rebé 24 hores després sense bombo ni pla­te­rets –no m'estra­nya– s'estrena un altre tram de pre­tesa alta velo­ci­tat entre Figue­res i París que és poc més que una gim­cana per a qui el faci ser­vir. A la capi­tal de l'Alt Empordà s'ha d'aga­far un TGV francès fins a Per­pinyà, a uns 200 km/h, l'alta velo­ci­tat ha d'arri­bar d'aquí a dos anys, pas­sant pel túnel del Pertús. El tram de gran velo­ci­tat Per­pinyà-Mont­pe­ller-Nimes no es com­ple­tarà del tot fins al 2020. Men­tres­tant, el tren cir­cu­larà més len­ta­ment per una via con­ven­ci­o­nal. I de Nimes a París es podrà arri­bar als 320 km/h. Al final, repre­senta una reducció sig­ni­fi­ca­tiva del temps de tra­jecte entre Bar­ce­lona i París. Pei­xet. Ja veuen on és el cavall gua­nya­dor, no? És ver­gonyós. A mi la posada en marxa d'aquesta nova línia m'ha fet pen­sat en el Tren Pinxo de Banyo­les. El tren hi va arri­bar per pri­mera vegada l'any 1928, després de 14 anys de retard, i va fun­ci­o­nar fins al 1956. Era un ramal més de la xarxa fer­roviària del popu­lar Tram­via del Baix Empordà que havia d'unir les pobla­ci­ons de Palamós, Flaçà, Girona i Banyo­les. No va fun­ci­o­nar per múlti­ples pro­ble­mes reflec­tits en una cançó. La tra­dició popu­lar va bate­jar aquest tren o tram­via amb el nom fami­liar de Tren Pinxo de Banyo­les i els defec­tes van que­dar retra­tats en una lle­tra que deia que era un tren petit, que cor­ria poc i que tenia difi­cul­tats a l'hora de pujar ram­pes. Cer­ta­ment, la línia fèrria tenia unes for­tes ram­pes que obli­ga­ven a tallar el com­boi del car­ri­let i tras­lla­dar, per tan­des, els vagons des de l'estació del Pont Major fins al bai­xa­dor de la República, i con­ti­nuar, després, amb el com­boi sen­cer fins a l'inici del pen­dent de l'estació de Banyo­les, on, algu­nes vega­des, calia repe­tir l'ope­ració de desen­gan­xar i tor­nar a engan­xar els vagons. Pas­sen els anys, can­vien els temps, però els pro­ble­mes són els matei­xos. Ara ani­rem a França no amb un cavall gua­nya­dor sinó amb un tren fet de llau­nes i cas­so­les i bar­rets de capellà, la, la, la, la, i bar­rets de capellà.