Suprem, per a qui?

La sentència del Suprem fil­trada abans-d'ahir pel diari El Mundo –les coses no pas­sen perquè sí– i con­fir­mada ahir crea un pre­ce­dent gravíssim. Cer­ta­ment es refe­reix a un cas con­cret, i els juris­tes no són capaços encara de pro­nun­ciar-se sobre qui­nes poden ser-ne les con­seqüències.

S'ha de res­pec­tar la sentència d'un tri­bu­nal que nega la volun­tat del poble? Aquesta és per mi la pre­gunta; la res­posta no m'ha sorprès gaire.

Els par­tits han emès els dis­cur­sos que esperàvem, i cadascú ha dit el que tocava. A l'espec­tre inde­pen­den­tista i sobi­ra­nista s'inter­preta com una nova agressió con­tra la nació cata­lana, i en con­seqüència la res­posta empeny cap al tren­ca­ment. Per als qui des del naci­o­na­lisme espa­nyol més ranci volen crear con­flicte –ara amb la llen­gua, però un altre dia serà amb la immi­gració, o el que els con­vin­gui–, el con­flicte que desit­gen pot començar a escla­tar amb les seves exigències anti­de­mocràtiques. I al mig, aquells a qui sem­pre ha inco­mo­dat qüesti­o­nar l'statu quo i pre­fe­rei­xen treure importància a la decisió judi­cial, a l'espera de com evo­lu­ci­o­nen les coses.

El que satisfà i recon­forta és la reacció unànime del que ano­me­nem eufemísti­ca­ment soci­e­tat civil orga­nit­zada. I no pas perquè s'hagi coor­di­nat cap res­posta, sinó perquè els col·lec­tius que tre­ba­llen per la llen­gua, la cul­tura i l'ense­nya­ment del país tenen clar que la llen­gua cata­lana és un patri­moni inte­gra­dor, necessària­ment inqüesti­o­na­ble. No es pot fer un pas enrere, i des d'avui Òmnium Cul­tu­ral afa­vo­rirà, per exem­ple, la cre­ació d'una pla­ta­forma amb totes les parts impli­ca­des en l'ense­nya­ment per defi­nir una estratègia comuna.

Un cop més la ciu­ta­da­nia reac­ci­ona amb con­tundència i reclama al nou govern fer­mesa en la defensa de la iden­ti­tat. Estem a punt d'estre­nar govern, un govern que ha vol­gut subrat­llar que hem d'anar a una nova tran­sició. I esta­ria bé començar res­po­nent a la pre­gunta que for­mu­lava més amunt. Calen valents per als nous temps, i al car­rer, el 10 de juliol pas­sat, uns quants ja van demos­trar ser-ho.