Trossos

Pre­si­dent

Artur Mas ja és pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat. De fet, ja fa dies que en fa. Des del dia de les elec­ci­ons fins a la inves­ti­dura ha cres­cut com a per­so­natge públic. El to de les seves inter­ven­ci­ons, la soli­desa del dis­curs, la humi­li­tat i el res­pecte pels altres han pun­tuat a favor seu en aquest període. Com també ha pun­tuat la forma de la reti­rada del pre­si­dent Mon­ti­lla. Mas arriba a la pre­sidència fort, madur i espe­rançador. Feli­ci­tats.

Sentència

Si Mas ha cres­cut en aquest període, la rea­li­tat ha empit­jo­rat. La sentència sobre el català a l'ense­nya­ment és una amenaça clara. Si per­dem la immersió, això s'ha aca­bat. Accep­tar aquesta pos­si­bi­li­tat seria anar a aplau­dir al propi fune­ral. Mas té molts rep­tes a mitjà i llarg ter­mini. Ara en té un a curt: lide­rar la res­posta política i jurídica a una sentència que toca el moll de l'os. No ja del pro­jecte cata­la­nista, també de la cohesió social. Perquè sense català no hi ha cohesió social.

Govern

L'altre repte a curt ter­mini és la llista de govern. Mas com a per­sona s'ha des­co­bert sòlid i madur. Genera expec­ta­ti­ves posi­ti­ves fins i tot en gent que no l'ha votat o que no com­par­teix aspec­tes cen­trals de les seves con­vic­ci­ons. Però el seu pri­mer gran mis­satge públic com a pre­si­dent serà la llista del govern. La seva capa­ci­tat per gene­rar equips valu­o­sos i cohe­si­o­nats. Els temps van molt de pressa: acaba d'arri­bar i ja ha de pas­sar el pri­mer gran exa­men.