Parc Monar

A Salt, on ara tenim el parc Monar, hi teníem hortes; l'avi hi havia anat a treballar, a treure aliments de la terra per sobreviure. Allà hi acceptaven tothom, amics de França –i després anàvem nosaltres a la verema–, gent d'Almeria, Granada, nous catalans, benvinguts immigrants... Ara hi podem trobar des d'un taller a l'aire lliure de reparació de cotxes, amb basses d'oli, als jardins del parc Monar, fins a vidres trencats i defecacions d'animals, i això que tenim un vàter per a gossos a tocar. També tenim un bon mirador a tocar de la sèquia Monar, de botellón de cap de setmana, amb tot el que això comporta. El més greu és que hi ha una tanca al mig del carrer Sant Dionís que indica cap on anar si vols anar a Bescanó, quan al mig de la rotonda caldria indicar cap on es va al barri vell, si vols anar a l'aparcament del costat del parc Monar.

Els pares de la guarderia aparquen on volen, no hi ha vorera de protecció per a vianants i quan plou és un fangueig, tant per anar a buscar els nens com per sortir en direcció al carrer Ausiàs March, on hi ha semàfor però quan és hora punta no engoleix.