Trossos

Xine­sos

El gruix polític i econòmic de la visita a l'Estat espa­nyol del vice­pri­mer minis­tre xinès és una de les dades més impor­tants d'aquest començament d'any. El man­da­tari xinès ha arri­bat amb diners per inver­tir sota el braç, amb la pro­mesa de con­ti­nuar com­prant el deli­cat deute espa­nyol i envol­tat d'una solem­ni­tat i d'una rellevància política de pri­mer ordre. I ha estat rebut d'una manera excep­ci­o­nal. Com un sal­va­dor.

Lle­ial­tats

Diu una lle­genda urbana que un des­ta­cat diri­gent polític va tei­xir una sòlida xarxa de lle­ial­tats per­so­nals incon­di­ci­o­nals a base d'anar a enter­ra­ments: mirava cada dia la llista de mili­tants del seu par­tit als quals s'havia mort un fami­liar pròxim i hi anava per sor­presa. El mili­tant, en un moment per­so­nal molt sen­si­ble, en que­dava agraït per a tota la vida. La Xina sem­bla haver après la fórmula: va a països amb l'aigua al coll i els ofe­reix l'ajuda quan més la valo­ren i neces­si­ten. També diu que com­pra­ran deute por­tuguès.

Estratègia

En temps de crisi, ben­vin­gu­des les aju­des. Però l'ope­ració xinesa no és ingènua. Ni tan sols econòmica. Xina està rede­fi­nint el seu paper al món. Ha entrat molt fort a l'Àfrica. També a l'Amèrica Lla­tina i al Pròxim Ori­ent. Ara veu una opor­tu­ni­tat d'entrar a Europa, amb l'estratègia d'aju­dar els neces­si­tats. Econòmica­ment, res a dir. Política­ment, falta saber a quin tipus de règim i d'ide­o­lo­gia va asso­ci­ada aquesta cursa xinesa cap a l'hege­mo­nia geo­es­tratègica.