La setmana blanca

Volíem ser euro­peus i ens vam deci­dir a impor­tar la set­mana blanca que, en alguns llocs com l'Estat francès, fun­ci­ona prou bé des de fa anys, amb una bona con­ci­li­ació entre els calen­da­ris esco­lar i labo­ral. Aquí, però, com és habi­tual, vam començar la casa per la teu­lada i el depar­ta­ment va impo­sar nou calen­dari d'un any per l'altre, amb l'opo­sició crei­xent d'alguns sec­tors de pares i de la comu­ni­tat edu­ca­tiva. Ara, quan ja gai­rebé tot­hom s'havia orga­nit­zat la vida –a base de recórrer als avis o com es podia–, doncs sem­bla que es vol impro­vi­sar de nou i donar l'opció als cen­tres de can­viar de plans. La solució al tema només pot venir d'una paraula: con­sens. Bus­car l'acord entre cen­tres, comu­ni­tat edu­ca­tiva, pares, sin­di­cats i depar­ta­ment i esta­blir un calen­dari esco­lar defi­ni­tiu per a uns quants anys... Ho acon­se­gui­rem? És el repte de la con­se­llera Rigau.