Trossos

Govern

Tots havíem dit i escrit que, després de la inves­ti­dura, el pri­mer gran mis­satge que el pre­si­dent Mas llançava a la soci­e­tat cata­lana era la llista del govern. Una llista pre­vi­si­ble, en clau només de par­tit i de quo­tes de gènere, de ter­ri­tori i de sen­si­bi­li­tats inter­nes i de coa­lició, era un mis­satge de poc canvi i de poca ambició. Una llista amb sor­pre­ses i apos­tes for­tes era un mis­satge de més ambició.

Nove­tats

La llista del govern no era pre­vi­si­ble. No res­pon a una lògica única. Hi ha lògica de par­tit i de coa­lició, de ter­ri­tori i de gènere, però hi també nome­na­ments que res­po­nen a una lògica dife­rent, de canvi, de trans­ver­sa­li­tat, d'apos­tes. És una llista hete­rogènia que pre­ci­sa­ment per això reforça i subrat­lla el paper del pre­si­dent: té sen­tit només amb un pal de paller fort en la figura del pre­si­dent. És el que li pot donar coherència i eficàcia.

Nega­ti­ves

Diuen els dia­ris que la llista final no era la llista ini­cial, que per­so­nes de la soci­e­tat civil han dit que no a entrar en el govern. Tot­hom té dret a accep­tar o no una oferta. Però si ha pas­sat unes quan­tes vega­des, tenim dos pro­ble­mes. Un, que hem acon­se­guit que l'acti­vi­tat política sigui –tant en ter­mes econòmics com de pres­tigi pro­fes­si­o­nal i de pos­si­bi­li­tats de tor­nar bé a la vida civil– una opció pot atrac­tiva. L'altre, que no hem acon­se­guit crear consciència que el país viu una situ­ació d'emergència i que ens neces­sita a tots.