Màgia xinesa

Els reis d'Ori­ent van arri­bar a la Mon­cloa unes hores abans de la caval­cada, van asseure's en un dels salons del palau i van anar repar­tint regals als nens que ana­ven pas­sant. El pre­si­dent Zapa­tero, com un pare satis­fet, con­tem­plava l'escena un pas enrere, amb un som­riure boni­faci i com­pla­gut. Aquells reis d'Ori­ent no duien pas bar­bes postis­ses ni coro­nes de llauna ni capes de fals ermini, sinó ves­tit fosc, camisa blanca i cor­bata, i tenien el posat hieràtic i el som­riure postís dels diri­gents del Par­tit Comu­nista xinès. Aquests són ara els autèntics reis d'Ori­ent i no pas els que des­fi­len al ves­pre pels car­rers asse­guts dalt d'un camell de plàstic en car­ros­ses esti­ra­des per un trac­tor. Els nens que van anar a rebre el regal a la Mon­cloa en forma de con­tracte mili­o­nari tam­poc no eren pas gaire inno­cents i fa temps que saben qui són els reis. Per exem­ple, el pre­si­dent del BBVA, Fran­cisco González, o el de Rep­sol, Antoni Bru­fau. Qui­nes cri­a­tu­res, oi? La veri­tat és que la repre­sen­tació que va tenir lloc a la Mon­cloa la vigília de Reis, tal com ens la van ense­nyar els infor­ma­tius de les tele­vi­si­ons, va ser digna de veure. L'esce­no­gra­fia era sim­ple. Teló de fons blavós amb uns dibui­xos amb la silu­eta del palau. En pri­mer terme, una taula rec­tan­gu­lar i unes cadi­res. I, vinga, per allà van anar pas­sant, un rere l'altre, alguns dels prin­ci­pals empre­sa­ris espa­nyols a sig­nar con­trac­tes amb els xine­sos per fer nego­cis en aquell país. 5.650 mili­ons d'euros van por­tar els reis. Petro­li­e­res, bancs, fins i tot cellers i empre­ses d'ali­men­tació, perquè els xine­sos ara neces­si­ten molt petroli però es tor­nen bojos pel per­nil ibèric i saben on l'han d'anar a bus­car. “Sem­pre farem cos­tat a Espa­nya, en les ale­gries i en les penes”, va dir el vice­pri­mer minis­tre xinès men­tre assa­bo­ria la deli­cada sala­bror del per­nil. Diuen que Zapa­tero estava tan con­tent perquè el xinès li va asse­gu­rar que con­ti­nu­a­ran com­prant deute públic espa­nyol. Ara ho com­pren tot els comu­nis­tes xine­sos. El capi­ta­lisme glo­bal els ha inun­dat de diners i no saben què fer-ne.