Els asos de Mas

Artur Mas ja va basar la cam­pa­nya que l'ha dut a la pre­sidència de la Gene­ra­li­tat a cul­ti­var una imatge de seri­e­tat i res­pon­sa­bi­li­tat per afron­tar la crisi econòmica. Un cop pre­si­dent, ha llançat el mateix mis­satge de res­pon­sa­bi­li­tat i no ha estal­viat cru­esa per des­criure la mala situ­ació econòmica de la Gene­ra­li­tat i del país. “Cata­lu­nya és un país fort, no és qual­se­vol cosa, té molts actius i asos i ha de saber jugar-los per superar la situ­ació deli­cada en què ens tro­bem”, va dir el pre­si­dent dimarts pas­sat. Tot el que diu Mas està basat en la rea­li­tat, però és ben sabut que quan s'entra a admi­nis­trar una empresa, una ins­ti­tució o un país sem­pre va bé remar­car que l'herència rebuda és dolenta o molt dolenta, i si la situ­ació esta­tal, con­ti­nen­tal i mun­dial hi ajuda, oli en un llum. Remun­tar des de la misèria sem­pre és més fàcil que con­duir una situ­ació posi­tiva cap a una de millor. No diem que Mas exa­gera, però ja li va bé fer el dis­curs que fa. Els seus con­se­llers més avan­tat­jats li fan els cors. El dia abans, el con­se­ller d'Eco­no­mia, Andreu Mas-Colell, i el de Salut, Boi Ruiz, a dues veus, van avi­sar que l'actual sis­tema sani­tari és insos­te­ni­ble econòmica­ment i van cal­mar la gent dient que, tot i així, no pen­sen apli­car el copa­ga­ment. Molt bé, la cosa està molt mala­ment i cal­dran reta­lla­des, ajus­ta­ments, reduc­ci­ons, esforços col·lec­tius i tot el que ser­veixi per reta­llar des­pe­ses. És més, tant de bo totes aques­tes mesu­res que sug­ge­rei­xen rigor vagin de sèrie amb els ges­tors d'ara i els de quan tor­nin les vaques gras­ses. Però, els altres asos quins són? Els té ama­gats a la màniga, el pre­si­dent Mas? O és que fem una mica de trampa al soli­tari i no diem quina és la situ­ació real: Cata­lu­nya és forta, senyor Mas, ho sabem per experiència. Però ara com ara és una comu­ni­tat autònoma espo­li­ada. La situ­ació gene­ral no seria dife­rent i cal­dria el mateix rigor en la gestió, però si Cata­lu­nya s'admi­nistrés tots els seus recur­sos no seria tan mise­ra­ble­ment defi­citària com és ara i, per exem­ple, tin­dria un sis­tema sani­tari car però segu­ra­ment més sos­te­ni­ble. Abans, però, s'hau­rien d'haver posat els asos sobre la taula.