Articles

viure sense tu

El regust de la carxofa

A qui deixa el seu llegat, la seva experiència , un corresponsal quan es jubila?

Res no és el que sem­bla. Poca broma amb el pala­dar, que és un àmbit, com tants d'altres, on al final acaba pesant la impressió final. Parlo de nyàmeres, que bulli­des tenen gust de car­xofa, però tex­tura de patata. No en deba­des se la coneix també com pataca, o patata de canya. És un tuber­cle de la família del gira-sol, però el seu aspecte és sem­blant al de les arrels d'un canyar i es pot con­fon­dre a pri­mer cop d'ull amb el gin­ge­bre.

El cas és que pels volts de Reis, que és el dia d'aques­tes fes­tes en què con­vido a dinar a casa la família, i anant a la parada del Petràs de la Boque­ria a bus­car ros­si­nyols i cama­grocs, el cui­ner Car­les Gaig, que també com­prava a la parada amb l'Isi­dre Gironès, em va sug­ge­rir que els fes una crema de nyàmeres. Un entrant que no dei­xa­ria de sor­pren­dre, amb aquest exer­cici de trompe l'oeil, o, per ser pre­ci­sos, d'enga­nyar la gola, i que con­tras­ta­ria amb el gall de Sant Pere, de cal Just, i el pollas­tre de cal Sen­dra, de Reus. Un joc més per a una diada de Reis.

El pri­mer sorprès vaig jo mateix, que des­co­nei­xia aquest pro­ducte que ve de les Amèriques, i que es veu que el segle XVIII era de con­sum cor­rent arreu de la Península. En cas­tellà se'n diu tupi­nambo, i en anglès Jeru­sa­lem artic­hoke. El Petràs pare, que ha sabut difon­dre la seva passió com el pri­mer caçador de bolets, s'ha jubi­lat. Deixa el negoci als fills. Se m'acut que avui també es jubila Martí Anglada, l'ara cor­res­pon­sal de TV3 a Brus­sel·les. Un peri­o­dista que n'ha vist de tots colors, i que ens ha expli­cat la vida des del Líban, Israel, Roma, Lon­dres, Was­hing­ton. A qui deixa el seu lle­gat, la seva experiència, un cor­res­pon­sal quan es jubila? El caçador de notícies? Vés a saber si en el seu pas per Jeru­sa­lem havia tas­tat aquesta estra­nya car­xofa: la nyàmera.

Martí Anglada no pot enga­nyar: la seva cre­di­bi­li­tat, la seva ver­sem­blança, s'ali­menta de cer­te­ses. És clar que la seva per­so­na­li­tat ens ha posat a taula el joc de la infor­mació, on també el gust de la car­xofa agafa for­mes dife­rents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.