Senyors que fumen

La desgràcia (entre mol­tes altres) de la nova llei del tabac és l'estig­ma­tit­zació d'un col·lec­tiu tan (rela­ti­va­ment) nombrós com (sobre­tot) hete­ro­geni. Perquè, dels avui tan mal­fa­mats fuma­dors, n'hi ha de mol­tes menes. I, de com­pul­sius (pit­jor per a ells), no és clar que degui haver-n'hi més que de beve­dors (d'alco­hol, de coca-cola), d'engan­xats als nebu­lit­za­dors nasals (furga-narius com són), de devo­ra­dors de coca (de pinyons), etcètera. I, per con­tra, segur que n'hi ha molts d'oca­si­o­nals, amb més de gur­mets de la bona fumeca degu­da­ment dosi­fi­cada que no pas d'addic­tes a la nico­tina a tot­hora, etcètera. I tan víctima pas­siva pot ser el no fuma­dor del fum d'altri com, qui sigui, de les intem­peràncies com­por­ta­men­tals produïdes entre segons qui per la ingesta abu­siva de mam, les far­ta­ne­res pan­ta­gruèliques, etcètera. La gràcia (cer­ta­ment per­versa) de la mateixa inqui­si­dora llei és que per­met que tot de vària gent, més aviat bona que mala, expe­ri­menti tot d'una, fuma­do­reta com és, el recòndit plaer de la trans­gressió assu­mi­ble, l'íntima gra­ti­fi­cació de saber-se imbuïda d'aque­lla aura sols reser­vada als mau­dits.

I vet aquí lla­vors com, abans que qual­se­vol bareto resis­ten­ci­a­lista i, sobre­tot, amb molta més classe (sigui dit això últim en tots els sen­tits del mot), una vete­rana enti­tat pri­vada de “senyors” (i val­gui aquí també la con­no­tació antifràstica del terme), fun­dada al mateix poble el mateix any que hi nai­xia Gaudí, deci­deix qua­drar-se i, doncs, que ja no tot ha de ser-hi jugar al bridge i ter­tu­li­e­jar-hi i fer-hi àpats. Que no. Que al noble estatge social que té per patri­moni, prou ha de poder-s'hi con­ti­nuar fumant ara com sem­pre, amb cam­brers o sense, que per això són ells, els socis, amos i senyors.

I, ago­sa­rats, es llan­cen a ins­ti­tuir, dins el seu si generós, el Club del Cali­que­nyo (el nom és ja tot un encert: ni la vul­ga­ri­tat del cigar­ret ni la sump­tu­o­si­tat de l'havà). La ini­ci­a­tiva sens dubte amb més empenta de la bur­ge­sia local en molt de temps...