La setmana blanca

“Un mes­tre cre­mat difícil­ment pot ser un bon mes­tre”, diu la fla­mant con­se­llera del ram. Exacte. I tot seguit, par­lant del tau­ler admi­nis­tra­ti­vo­do­cent que s'ha tro­bat parat i a mitja par­tida, parla de la pos­si­bi­li­tat de no fer això que un bro­mista ha bate­jat com a set­mana blanca: que cada escola deci­deixi. Ara que tot­hom ja ho tenia guier avall, que als ense­nyants els van escurçar les vacan­ces de l'estiu; que esco­les, muni­ci­pis i famílies ja s'ho han empes­cat per solu­ci­o­nar l'invent de l'ante­rior con­se­ller; que les cases de colònies i afins ja dis­po­sen d'uns ser­veis; que no fal­ten ni dos mesos perquè es pro­du­eixi l'efemèride... ara la con­se­llera parla de dei­xar de fer –diguem-ho d'una altra manera no menys opti­mista– les vacan­ces de la neu.

No es poden can­viar les regles de joc a mig par­tit; pot­ser pel curs vinent... però ara no. Com que ha dit que cada escola deci­deixi, ha obert una escletxa per on les asso­ci­a­ci­ons de pares (i mares) poden mal­dar per tal que la seva escola deixi de fer aques­tes vacan­ces: en un any de poc calé i, per­me­tin, poca neu... s'estal­vi­a­rien mal­de­caps i diners, i que­da­ria garan­tit un dels aspec­tes més cab­dals del sis­tema edu­ca­tiu: fer de guar­de­ria. Vaja, que l'auto­ri­tat hau­ria dei­xat caure la patata calenta entre esco­les i pares. Dubto que aquesta sigui la manera de treure els mes­tres de la tor­ra­dora.