Farmàcia a Montjuïc

M'ha ale­grat moltíssim la notícia que final­ment s'obrirà una farmàcia a Montjuïc, un ser­vei llar­ga­ment rei­vin­di­cat per l'asso­ci­ació de veïns però que topava amb la obce­cada i irra­ci­o­nal opo­sició tant del govern de la Gene­ra­li­tat com del Col·legi de Far­macèutics de Girona, sem­pre ama­tents a pre­ser­var els sagrats interes­sos d'aquest col·lec­tiu, que es queda amb el 35 per cent de la venda dels específics.

Ja fa quinze anys, quinze!, que una lli­cen­ci­ada en farmàcia va fer ges­ti­ons per ins­tal·lar-se en aquest barri de Girona. Tenia el local, la titu­lació i els diners per obrir-lo però vet ací que es va tro­bar que el “seu” col·legi pro­fes­si­o­nal s'hi opo­sava fron­tal­ment, adduint que a la mun­ta­nya no hi havia prou habi­tat­ges que per­me­tes­sin donar-hi el vis­ti­plau. Tot i que lògica­ment l'Ajun­ta­ment ho veia amb bons ulls i els veïns ho recla­ma­ven, l'absurda nor­ma­tiva, avui encara vigent, no per­me­tia donar llicència d'acti­vi­tat sense el con­sen­ti­ment de l'asso­ci­ació gre­mial. Final­ment, el Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya va donar-li la raó, però aque­lla lli­cen­ci­ada en farmàcia es va morir sense haver pogut veure acom­plert el seu propòsit. Em pre­gunto què estan espe­rant els polítics per legis­lar sobre la libe­ra­lit­zació d'aquest sec­tor, tal com ha fet per exem­ple la comu­ni­tat de Navarra. O és que tot està tan podrit que ningú pot fotre-hi mà?