El papa va marxar content

Han trans­cor­re­gut més de dos mesos d'ençà de la visita del papa Benet XVI a Bar­ce­lona, i tot el que en sabem, d'aque­lla visita, és que el papa va mar­xar con­tent. Gran nove­tat! Qual­se­vol diria que aquesta pro­esa només va tenir lloc aquí. I la veri­tat és que, de tots els llocs que ha visi­tat el papa, de tots n'ha mar­xat con­tent. Si no fos així; si no se sabés segur –a pri­ori– que el papa seria ben rebut, ja no es mou­ria de lloc. Els viat­ges o des­plaçaments del papa estan dis­se­nyats de tal manera que tots, mal­grat ser molts, són el mateix viatge: un únic viatge, que té com a objec­tiu acon­se­guir que el papa esti­gui con­tent. Dic el papa, en abs­tracte, per tal que s'enten­gui que el que compta de debò és la figura del papa, i tot el que aquesta figura repre­senta, més que no pas el papa reg­nant, en tots i cadas­cun dels viat­ges. Tots ells dis­se­nyats, com he dit abans, per enfor­tir aquesta figura o aquesta imatge. En altres parau­les: per enfor­tir el papat. I res no l'enfor­teix tant com les mos­tres d'afecte i gra­ti­tud de la gent sen­zi­lla, a les quals cal sumar-hi l'entu­si­asme dels joves, el fer­vor dels cre­ients, la deferència dels gover­nants, i la il·lusió inde­fa­llent de la jerar­quia. Tot apunta a la mateixa fina­li­tat: que el papa esti­gui con­tent. En aquest sen­tit, gosa­ria dir que fins i tot Benet XVI viatja per fer con­tent el papa. El mateix que va fer, durant anys, Joan Pau II. Va col·labo­rar com ningú per fer con­tent el papa. I Benet XVI, mal­grat que no està fet de la mateixa fusta que Joan Pau II, li va a la saga. I és que el pri­mer devot del papa és sem­pre el papa reg­nant. I la seva prin­ci­pal missió és estar al ser­vei de tot el que repre­senta la ins­ti­tució papal. I si ell hi està, nosal­tres també. Pen­sar que no és així són ganes d'enga­nyar-se un mateix. Quel­com d'això –d'auto­en­gany– s'ha vol­gut pal­par en la visita de Benet XVI a Bar­ce­lona. Visita que fou qua­li­fi­cada pel car­de­nal Sis­tach com “el fet més relle­vant que viu­ria Bar­ce­lona des de la clau­sura dels Jocs Olímpics del 1992”. I per què no –pre­gunto– el fet més relle­vant (o un dels més relle­vants) que ha vis­cut Benet XVI en els anys que fa que és pontífex? La pro­jecció que hagi pogut tenir Bar­ce­lona i que ha tin­gut el tem­ple de la Sagrada Família és la mateixa que ha tin­gut Benet XVI venint a Bar­ce­lona i visi­tant el tem­ple de la Sagrada Família: l'esce­nari ideal per fer con­tent el papa, que d'això es tracta.