Supervivència

Els humans som pri­mats, no cal obli­dar-ho. I, sovint, ens com­por­tem com a tals. Quan toca sobre­viure, bus­car-se la vida, llui­tar per la super­vivència. Els polítics poden viure bé una tem­po­rada i cobrar un bon sou, però quan arri­ben les elec­ci­ons i entre­ve­uen la pos­si­bi­li­tat que poden per­dre esta­tus, s'arre­ce­ren i es pre­pa­ren per a la lluita. Lla­vors, tot s'hi val, com s'ha vist recent­ment. Tot i algun canvi de jaqueta i alguna lluita fra­tri­cida, els par­tits, de fet, tenen meca­nis­mes per aju­dar els polítics i la seva tropa –asses­sors diver­sos– en totes les èpoques. A les dipu­ta­ci­ons, per exem­ple, impera la llei del silenci al vol­tant dels dife­rents asses­sors que tot­hom té i que cobren d'aques­tes ins­ti­tu­ci­ons, però que, sovint, no hi posen mai el peu. En la lluita per sobre­viure, doncs, també hi ha aju­des entre ene­mics. Pre­fe­rei­xen això que no fer una llei com cal del finançament dels par­tits.