Encara no n'hi ha prou

Que la nor­ma­lit­zació lingüística avança és un fet i no par­lem d'això del Senat que és des­ta­ca­ble, però que no deixa de ser el reflex de la patètica inca­pa­ci­tat de l'Estat espa­nyol per reconèixer que és un estat plu­ri­lingüe. És molt més impor­tant que la llen­gua avanci en el camp de la quo­ti­di­a­ni­tat. En els dis­po­si­tius mòbils, per exem­ple, el català comença a ser una llen­gua força nor­ma­lit­zada. N'he tin­gut una bona prova ara fa uns dies arran de l'estrena d'un nou apa­rell. Per sor­presa meva, el que m'interes­sava duia el català incor­po­rat. Ni tan sols vaig haver de fer l'esforç de dema­nar-ho. Nor­ma­li­tat, per tant. Tot al con­trari del que passa encara en nom­bro­sos pro­duc­tes d'ali­men­tació i per a la llar que com­prem cada dia als super­mer­cats. Curi­o­sa­ment, la majo­ria de les empre­ses con­ti­nuen fent ser­vir només el cas­tellà o, fins i tot, el por­tuguès, la qual cosa diríem que seria ofen­siva en molts altres països. Una bona manera de can­viar les coses seria apli­car-los la llei del mer­cat. Si veies­sin que els cauen les ven­des, em fa l'efecte que no tin­drien cap dubte a incloure-hi la llen­gua del país.