Una història ordinària

Cor­reus i Telègrafs és una soci­e­tat esta­tal que el govern espa­nyol encara no ha pri­va­tit­zat perquè els poten­ci­als com­pra­dors no deuen pen­sar que sigui prou bon negoci. El cas és que amb algu­nes difi­cul­tats el ser­vei públic con­ti­nua fun­ci­o­nant en plena època de les noves tec­no­lo­gies de comu­ni­cació. Una adreça poc pre­cisa sem­pre pot por­tar a con­fusió i aquest és el cas d'un poble on posem-hi que hi ha un car­rer que es diu Pau Casals i un altre que es diu Pau. La coin­cidència de números fa que a vega­des dei­xin car­tes en un dels car­rers que cor­res­pon­drien a un des­ti­na­tari de l'altre car­rer amb el mateix número. Una bona dona d'una certa edat i amb més paciència que un sant agafa la carta, va a l'ofi­cina de Cor­reus i els fa notar que no és la pri­mera vegada que passa. Avui la història es repe­teix, i es tracta d'un avís urgent d'una com­pa­nyia d'aques­tes que si no pagues et dei­xen sense sub­mi­nis­tra­ment. Porta el sobre a Cor­reus i li diuen que no és cosa seva perquè no està fran­que­jat i li pro­po­sen que posi la carta en un sobre nou i, previ paga­ment de 50 cèntims, ja la hi por­ta­ran per cor­reu ordi­nari. La dona res­pon que per què ho ha de pagar ella i li donen com a alter­na­tiva que la vagi a por­tar a un esta­bli­ment pro­pi­e­tat del des­ti­na­tari en un altre car­rer a l'altra punta de poble. La dona, que és gran i va a peu, té la paciència de por­tar-la on li ha dit el car­ter (com si ells no ho hagues­sin pogut fer) i al local la rep un mocós mal edu­cat que no li agra­eix el detall, i encara es com­porta gro­lle­ra­ment. No sabem si la pro­pera carta equi­vo­cada anirà direc­ta­ment a la bassa perquè de bona volun­tat se'n pot tenir molta, però hi ha acti­tuds que no es merei­xen ni el gest més ínfim.