Exposició Narcís Oller

Dime­cres 26 de gener a les sis de la tarda, en el con­text de les Fes­tes Decen­nals de la Mare de Déu de la Can­dela, a l'edi­fici de la Bibli­o­teca Popu­lar de Valls, del qual en el mateix acte es va pre­sen­tar la res­tau­ració, es va inau­gu­rar l'expo­sició Narcís Oller, lite­ra­tura i moder­ni­tat, pro­mo­guda i rea­lit­zada per la Soci­e­tat Narcís Oller. L'esforç d'una soci­e­tat amb un pres­su­post irri­sori per orga­nit­zar una expo­sició d'aquesta mag­ni­tud, que incor­pora la docu­men­tació i les pos­si­bi­li­tats tècni­ques con­tem­porànies que rea­lit­za­des des d'uns altres pres­supòsits n'hau­rien mul­ti­pli­cat per tres el cost, és enorme, i serà gràcies a aquesta demos­tració de força de la soci­e­tat civil que Valls haurà estat en la gènesi d'un mun­tatge que durant anys cir­cu­larà pels ter­ri­to­ris de parla cata­lana i per l'estran­ger. El suport econòmic de l'Ajun­ta­ment de Valls i l'econòmic i tècnic de la Dipu­tació de Tar­ra­gona han fet pos­si­ble una expo­sició que només es podrà veure sen­cera a Valls, perquè la cir­cu­lació serà d'una part del mate­rial. És el resul­tat d'una llarga pre­pa­ració que va començar amb el tre­ball docu­men­tal d'Andreu Gabriel a par­tir del qual Roger Roig, la per­sona bàsica d'aquesta història, va ela­bo­rar l'Àlbum Narcís Oller –en què va col·labo­rar la Ins­ti­tució de les Lle­tres Cata­la­nes–, aca­bat de pre­sen­tar i que ha ser­vit d'estruc­tura per a l'expo­sició. Roger Roig també ha exer­cit de comis­sari, i de molt més, de l'expo­sició. S'hi poden veure manus­crits d'algu­nes de les gran novel·les d'Oller, audi­o­vi­su­als, pri­me­res edi­ci­ons, docu­ments per­so­nals, foto­gra­fies i mate­rial de mena diversa que la con­ver­ti­ran en la gran expo­sició sobre el pri­mer gran novel·lista con­tem­po­rani català. D'aquesta manera, Valls, que gau­deix del pri­vi­legi de dis­po­sar d'un gran retrat de la seva rea­li­tat vuit­cen­tista gràcies a la novel·la Vila­niu, més que no pas home­nat­jar el seu fill il·lus­tre, pro­jecta cap al món una part essen­cial del seu patri­moni cul­tu­ral i, alhora que cele­bra amb valor afe­git la gran festa decen­nal, asse­gura que no tot s'aca­barà en els deu dies de la Can­dela.