Simpatitzants, més o menys

Un total de 8.617 sim­pa­tit­zants del PSC han estat cri­dats a par­ti­ci­par en les primàries bar­ce­lo­ni­nes, un cens que supera amb escreix els 3.425 mili­tants al cor­rent de paga­ment de quo­tes i que poden exer­cir el dret a triar can­di­dat. Un vot i l'altre tin­dran el mateix valor a les urnes soci­a­lis­tes, fent evi­dent que són els sim­pa­tit­zants qui deci­di­ran el resul­tat final.

La figura del sim­pa­tit­zant és força difusa. Inven­tada per la mateixa ini­ci­a­tiva que posà en marxa el pri­mer procés de primàries, for­ma­ven una llista paral·lela a la militància, sepa­rada per una fron­tera no gaire defi­nida, amb l'avan­tatge de no pagar quo­tes, i per con­tra, no ser ni elec­tor ni ele­gi­ble com a càrrec de direcció del par­tit. En les pri­me­res primàries, vota­ven en urna sepa­rada i el valor del vot dels sim­pa­tit­zants era un refe­rent a incor­po­rar al mili­tant, segons decisió i manera que acor­dava la direcció. El paper del sim­pa­tit­zant era impor­tant en les cam­pa­nyes elec­to­rals, com a mà d'obra i com a par­ti­ci­pant en la jor­nada elec­to­ral, a més de sig­ni­fi­car un vot segres­tat, que sem­pre era d'agrair.

Després, la bru­tal bai­xada de militància, féu dels sim­pa­tit­zants un gruix que aju­dava a ama­gar les pròpies debi­li­tats, de tal manera que es creà la con­dició d'afi­li­ats, for­mada per la suma de mili­tants i sim­pa­tit­zants. Però la con­dició de sim­pa­tit­zant no sem­pre sig­ni­fi­cava una adhesió fia­ble, ja que molts eren cap­tats en cam­pa­nyes con­cre­tes –com, per exem­ple, les dues dar­re­res autonòmiques de Pas­qual Mara­gall– sense asse­gu­rar un com­por­ta­ment elec­to­ral esta­ble ni una col·labo­ració en totes les cam­pa­nyes. L'afi­li­ació es con­vertí en un fet tan difús que fins i tot he cone­gut qui consta en cen­sos de sim­pa­tit­zants de dues orga­nit­za­ci­ons polítiques dife­rents. Total, la llei de l'embut.

Ara, prop de nou mil per­so­nes podran fer valer el fet de figu­rar ins­crits en un cens de sim­pa­tit­zants per triar entre Hereu i Tura. Un cens que pot ama­gar alguna sor­presa, perquè el caràcter del com­po­nent manté una incògnita sobre el com­por­ta­ment davant l'urna, tant per si se sent moti­vat a votar com per saber la tendència de la tria. I és aquest gruix el que pot deci­dir les primàries.