No dispareu al caixer

Ara s'ha posat de moda mal­par­lar de les cai­xes d'estal­vis i car­re­gar-los tots els morts de l'eco­no­mia espa­nyola. Sen­tim dir que són un exo­tisme que fora d'aquí ni conei­xen ni ente­nen, una afir­mació que cal­dria mati­sar molt sobre­tot si par­lem de França i d'Itàlia. De cop i volta va resul­tar que les seves peti­tes dimen­si­ons les feien total­ment invi­a­bles i per això el Banc d'Espa­nya va impo­sar una política de fusi­ons que ha durat de Nadal a Sant Esteve i que ha fet curt en qua­tre dies. Es veu que no n'hi havia prou que es fusi­o­nes­sin. Ara és impres­cin­di­ble també que es con­ver­tei­xin en bancs i les obli­guen a fer aquest pas que can­via subs­tan­ci­al­ment les cai­xes de part de dins per bé que, les que s'ho poden per­me­tre, pro­cu­ra­ran can­viar el mínim de part de fora. I aquest doble movi­ment és molt sig­ni­fi­ca­tiu. Fixem-nos en el cas del vai­xell insígnia de les cai­xes cata­la­nes. Fa temps que el senyor Fainé pre­te­nia que les cai­xes esde­vin­gues­sin bancs. La legis­lació de les enti­tats d'estalvi era un incon­ve­ni­ent per a una ins­ti­tució finan­cera amb les ambi­ci­ons de la Caixa. De manera que s'han afa­nyat a com­plir amb plena satis­facció les indi­ca­ci­ons del Banc d'Espa­nya. A bodes em con­vi­des! Fa uns dies ens van infor­mar del dis­seny de la con­versió. Al mateix temps que s'enar­bo­rava la ban­dera de Caixa Bank també s'insis­tia que, per als cli­ents, els can­vis seran ina­pre­ci­a­bles i que l'obra social con­ti­nuarà fun­ci­o­nant. Es gua­nya la lli­ber­tat finan­cera de ser un banc, però al mateix temps es vol con­ser­var l'espe­rit de pro­xi­mi­tat, de fami­li­a­ri­tat, de relació pro­pera i directa que ha estat la prin­ci­pal qua­li­tat de les cai­xes i que els bancs van per­dre ja fa molt temps. Aquest és un actiu valuós que les cai­xes posseïen. Capi­ta­lisme de con­fiança. L'estalvi de la gent modesta que gua­nya els diners tre­ba­llant i que està con­tenta el dia que té un racó i pot obrir una lli­breta a ter­mini fix. Això és el que ara fa tanta nosa i que sem­bla una rèmora i un pro­blema que s'ha d'eli­mi­nar de seguida perquè els senyors d'Abu Dhabi o de Xan­gai esti­guin tran­quils.