Articles

Malbaratadors?

“Els governs espanyols han asfixiat sistemàticament les finances de la Generalitat, per acusar-nos, amb tot el cinisme, quan arriben les vaques magres, de malbaratadors”

Aques­tes dar­re­res set­ma­nes estem assis­tint a una ofen­siva cen­tra­lit­za­dora d'un cinisme esfereïdor. Hi estan d'acord tant el PSOE, que és jacobí, com la dreta espa­nyola clàssica, que és el PP. Un actua de manera més velada i l'altre, de manera més directa, però l'objec­tiu d'ambdós és el mateix. Amb la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, les dues visi­ons van tro­bar final­ment un encaix, amb una sentència duríssima però que va uti­lit­zar amb més força la via de la inter­pre­tació que la de l'anul·lació d'arti­cles. Ara, el naci­o­na­lisme espa­nyol apro­fita el con­text de crisi econòmica, de res­tric­ci­ons pres­su­postàries, de neces­si­tat de reduir el dèficit públic i de des­con­fiança en l'eco­no­mia espa­nyola dels mer­cats inter­na­ci­o­nals per collar les comu­ni­tats autònomes, espe­ci­al­ment Cata­lu­nya. I sobre­tot per fer creure a l'opinió pública que un dels prin­ci­pals res­pon­sa­bles de la crisi econòmica i de les difi­cul­tats que patei­xen els ciu­ta­dans és l'auto­go­vern.

És clar que el dèficit públic i l'endeu­ta­ment de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya és ele­vat, i que pot­ser s'hau­rien hagut de pren­dre mesu­res de con­tenció de la des­pesa més for­tes aquests dar­rers dos anys. Però també cal dir que Cata­lu­nya té tras­pas­sa­des les des­pe­ses més estruc­tu­rals, com ara l'edu­cació, la sani­tat i els ser­veis soci­als, que són les que, encara que els ingres­sos de l'admi­nis­tració cai­guin per la crisi, no es poden reduir ràpida­ment, sense empren­dre grans refor­mes ni impo­sar grans sacri­fi­cis a la ciu­ta­da­nia.

Per pres­tar aquests ser­veis soci­als essen­ci­als de l'estat del benes­tar, la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya dis­posa d'uns 800 euros menys per per­sona i any que Extre­ma­dura, a causa d'un model de finançament autonòmic que ha estat abso­lu­ta­ment lesiu per al Prin­ci­pat i per al con­junt dels Països Cata­lans. Si la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya hagués dis­po­sat del mateix finançament que la Junta d'Extre­ma­dura no hau­ria incor­re­gut en aquest dèficit.

Hi ha una situ­ació estruc­tu­ral d'esca­nya­ment i d'asfíxia de l'auto­no­mia cata­lana que es va agreu­jar a par­tir del 2002. El nou sis­tema de finançament acor­dat el 2009 no resol el pro­blema, ni reduirà de manera subs­tan­cial el dèficit fis­cal de Cata­lu­nya. De fet, comença a ser hora que par­lem de quina millora ha tin­gut Cata­lu­nya en relació amb el sis­tema ante­rior, després de la gran ope­ració publi­citària que en féu el dar­rer govern. De moment, dis­po­sem de diver­ses esti­ma­ci­ons fetes per experts, atès que els càlculs poden en algun cas, com en el del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat, depen­dre de la inter­pre­tació de la norma i l'Estat no els ha fet públics.

Ángel de la Fuente estima per a Cata­lu­nya una millora el 2010 de 1.371 mili­ons d'euros com a resul­tat del repar­ti­ment dels fons addi­ci­o­nals que aporta l'Estat, i 1.055 mili­ons més pro­vi­nents del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat. La millora seria, doncs, de 2.426 mili­ons d'euros el 2010. Jesús Ruiz Huerta i Miguel Ángel García esti­men que Cata­lu­nya obtin­dria 1.368 mili­ons dels fons addi­ci­o­nals i 785 mili­ons del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat, en total 2.153 mili­ons d'euros. Antoni Zabalza i Julio López Laborda esti­men un guany de 1.365 mili­ons d'euros dels recur­sos addi­ci­o­nals i 845 mili­ons d'euros del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat, en total 2.210 mili­ons. Final­ment, la Gene­ra­li­tat va anun­ciar una millora pel 2010 de 2.370 mili­ons d'euros. Però segons l'acord sig­nat, pel fons de com­pe­ti­ti­vi­tat no hi ha bes­tre­tes, i no es cobra fins al cap de dos anys quan es dis­posi de la liqui­dació. Per tant, es podria recla­mar el fons de com­pe­ti­ti­vi­tat cor­res­po­nent a l'exer­cici 2009, però fins al 2012 no es podrà recla­mar el cobra­ment del fons de com­pe­ti­ti­vi­tat del 2010. Estem par­lant d'uns 1.000 mili­ons d'euros que són apro­xi­ma­da­ment la mei­tat del guany que repre­senta el nou model. Alguns ja advertírem d'algu­nes d'aques­tes tram­pes quan s'anuncià a so de bombo i pla­te­rets el gran acord de finançament l'estiu del 2009. Però en aquell moment alguns pre­fe­ri­ren fer esti­ma­ci­ons tri­om­fa­lis­tes, algu­nes de les quals indi­ca­ven que s'ingres­sa­rien 3.855 mili­ons d'euros addi­ci­o­nals!

Què repre­senta aquesta millora en ter­mes de reducció del dèficit fis­cal de Cata­lu­nya? El dar­rer any del qual es tenen les esti­ma­ci­ons del grup d'experts de la Gene­ra­li­tat és el 2005, i el dèficit va asso­lir el 9,8% del PIB. Si s'hagués man­tin­gut en el temps, el 2010 el dèficit seria de 20.200 mili­ons d'euros. Per tant, la millora del finançament repre­sen­ta­ria única­ment una reducció d'un punt del dèficit (8,8% del PIB). Una millora, doncs, molt limi­tada.

Els governs espa­nyols han asfi­xiat sis­temàtica­ment les finan­ces de la Gene­ra­li­tat, per acu­sar-nos, amb tot el cinisme, quan arri­ben les vaques magres, de mal­ba­ra­ta­dors i mal­gas­ta­dors que cal con­tro­lar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.