Vuitantamania

Ni l'anti­cicló, ni les pèssi­mes expli­ca­ci­ons gover­na­men­tals, ni el soroll que genera el tema ens treu avui la satis­facció de veure liqui­dada la vui­tan­ta­ma­nia. La limi­tació dels 80 km/h era un impe­ra­tiu ideològic d'una nomenk­la­tura molt mino­ritària a Cata­lu­nya, i fins i tot al govern que va parir l'arte­facte. Però avui el tali­ba­nisme de la norma s'ha con­ver­tit en un mal record i deixa pas a la raó infi­nita de la velo­ci­tat vari­a­ble, segons les cir­cumstàncies. Adju­di­quin-li el gol a qui vul­guin: al nou govern, als votants que el van ungir o a sant Progrés, però el gua­nya­dor és el seny i l'avenç que suposa és direc­ta­ment pro­por­ci­o­nal a la cridòria dels vui­tan­ta­maníacs. Cores­pon­sa­bles d'un govern que en set anys ha tri­pli­cat el deute de la Gene­ra­li­tat, almenys podrien tenir la decència d'estal­viar a la gent els seus dis­cur­sos durant una tem­po­ra­deta.