Més enllà de Barcelona

Estic fas­ti­gue­jat amb aquest excés de ressò mediàtic que està tenint tota aquesta comèdia de les primàries del PSC a Bar­ce­lona. No perquè subes­timi els dos can­di­dats ni la importància que té l'alcalde de la capi­tal del país, però tinc la sen­sació que alguns mit­jans han inflat aquest procés intern d'un par­tit fins a ele­var-lo a la cate­go­ria d'unes elec­ci­ons. Enmig de tota aquesta con­fusió, la gent ja no sap què pen­sar. Unes primàries en un par­tit són salu­da­bles des del punt de vista de salut democràtica, però no són res més que això. Forçar els aspi­rants a fer un cara a cara, com han fet alguns dia­ris, ho trobo patètic, inne­ces­sari i pro­vincià com a lec­tor que no viu a Bar­ce­lona on, per cert, el país també exis­teix.