Matins

Matins. Un plaer. Neix el dia i t'ado­nes que encara el món exis­teix. I tu també, amb el món. Es mouen els esde­ve­ni­ments uni­ver­sals a dins mateix de casa, al cos­tat de les piles de pel·lis, de l'espelma de Nadal mig gas­tada, de l'ampo­lla blava, l' aqua­rel·la d'en Beu­les, les veles del vai­xell d'en Fita enfi­la­des al cel, el pas­titx de colo­rai­nes del riu de la Huerta que de fa temps ja no és gris. Amb la cadira buida de la Tarrús.

Matins. Els esde­ve­ni­ments uni­ver­sals aquí dins de casa, una plaça des­co­ne­guda ama­rada de gent, enduta a les ones del bate­gar dels cos­sos engan­xats. No és Egipte, no ho pot ser. L'Egipte de les esfinxs, de les piràmides il·lumi­na­des de nit, del cal­mat Nil nave­ga­ble. Dels hotels de cinc estre­lles. A la plaça que, segons con­fir­men, és cer­ta­ment d'Egipte, la mul­ti­tud crida lli­ber­tat enduta pel ritme que la con­ver­teix en massa.

Matins. De sobte sos­pito que no deu pas ser veri­tat que tot­hom cridi lli­ber­tat, que algú, allà a un racó, té la boca closa, que fins i tot, els que cri­den lli­ber­tat no dema­nen pas lli­ber­tat. I ara dubto: no deuen pas ser un milió com s'entes­ten a dir les veus de cor­res­pon­sal intrèpid que ens arri­ben allu­nya­des des de la rat­lla fina que el separa dels clams de tanta gent de l'antic poble dels fara­ons i de Cleòpatra que es banyava amb llet al cos­tat d'un Ric­hard Bur­ton fas­ci­nat.

No són pas un milió, que sem­pre s'arro­do­nei­xen els nom­bres.

Com va pas­sar a la mani­fes­tació del 10-J a Bar­ce­lona. “No érem ni un milió”, però es va fer venir bé, ens diu Josep Cuní. Ni cridàvem pas tots inde­pendència, com ens acaba expli­cant a Els Matins men­tre ens afirma amb con­tundència que, allà on ell era, molta gent no cri­dava res.

Allà on era jo, la cruïlla de València i pas­seig de Gràcia, una qua­ran­tena de per­so­nes tiba­ven una senyera qua­drada. Tam­poc no cri­da­ven res de res. Acor­do­nats, s'esta­ven qui­ets, amb els cos­sos eri­gits i els ros­tres seri­o­sos. A la pan­carta que els envol­tava, hi havia escrit CiU.

Devia ser allà a prop, Josep Cuní, el con­duc­tor d'Els Matins de TV3.