Opinió

opinió

PSC, treballar pel futur

L'excés de poder ha portat segurament a la narcotització de l'organització fiant-ho tot al govern i poc a la inserció de la gent del partit a la societat per poder palpar el batec del que la ciutadania esperava

Sem­blava que s'impo­sava una certa dis­creció a l'entorn del neces­sari procés de debat al PSC fins després de les elec­ci­ons muni­ci­pals, però la rea­li­tat és que allò cone­gut com a fil­tra­ci­ons interes­sa­des estan a l'ordre del dia i no hem dei­xat ni de veure ni de lle­gir els movi­ments que supo­sa­da­ment s'estan prac­ti­cant des dels diver­sos angles del PSC; ja sia el Nou Cicle, ja sia el “més PSC”, ja sia el col·lec­tiu alli­oli o la gene­ració I-pod que ja supera la de la Black­berry, i natu­ral­ment també hi tenim els eterns aspi­rants a tot que no es con­for­men a pre­si­dir la seva escala sinó que van a totes. En defi­ni­tiva, car­nassa per anar fent. Avui surt el nom d'algun alcalde i l'endemà ell mateix ho des­men­teix: “Jo no hi era!” Ja no se sap si que surti el nom ajuda o per­ju­dica les legítimes aspi­ra­ci­ons que hom pot tenir.

Men­tre, però, hi ha temes més com­ple­xos i reals que es van suc­ceint i que dona­ran de veri­tat el neces­sari posi­ci­o­na­ment del PSC a la nos­tra soci­e­tat i que reque­rei­xen un debat pro­fund, ampli en la seva extensió i en la seva temàtica. La soci­e­tat can­via, veiem cada dia situ­a­ci­ons que sos­ca­ven l'estat del benes­tar, un govern del país que anun­cia reta­lla­des en edu­cació i sani­tat, eixos fona­men­tals de la igual­tat, i tenim al davant un procés de recen­tra­lit­zació afa­vo­rida per les dues grans for­ma­ci­ons naci­o­na­les que encara que ho des­men­tei­xin es segui­ran fent la com­petència a veure qui con­so­lida més la uni­dad española, antítesi del reco­nei­xe­ment de la diferència i la diver­si­tat. I tot això cal que sigui estu­diat, deba­tut, i pren­dre les reso­lu­ci­ons polítiques per afron­tar els nous rep­tes que el PSC té al davant per recu­pe­rar, per una banda, l'arre­la­ment a la soci­e­tat com a pri­mer pas per tenir una majo­ria social i política, i en segon lloc recu­pe­rar la cen­tra­li­tat com a visu­a­lit­zació del par­tit que més bé repre­senta la soci­e­tat cata­lana actual.

L'excés de poder ha por­tat segu­ra­ment a la nar­co­tit­zació de l'orga­nit­zació fiant-ho tot al govern i poc a la inserció de la gent del par­tit a la soci­e­tat per poder pal­par direc­ta­ment el batec del que la ciu­ta­da­nia espe­rava i espera en el futur de tots nosal­tres. Cal doncs recu­pe­rar aquest arre­la­ment social a la diver­si­tat repre­sen­ta­tiva de la soci­e­tat i cal no obli­dar tam­poc la feina de cada dia en tots els àmbits en què l'orga­nit­zació està pre­sent.

Cre­iem que exis­tei­xen uns eixos que, sense ser exclo­ents, poden donar el tremp neces­sari per recu­pe­rar el pro­ta­go­nisme posi­tiu en la soci­e­tat i en l'àmbit polític.

1.- El paper del PSC al Par­la­ment. ¿Quin és el nivell de com­pli­ci­tat amb el nou govern, més enllà de la col·labo­ració sobre temes estruc­tu­rals de país? Cal superar el des­con­cert ini­cial per la der­rota no païda, dei­xar de banda ja les polèmiques empas­sa­des (terme cas­te­ller que designa el cas­te­ller que es passa de colla) del Mas­ca­rell, el Pluma i algun altre que pugui venir. Cal que defi­nim el nos­tre paper d'alter­na­tiva de govern i d'opo­sició dura i con­tun­dent, però sense renun­ciar a acords. Ja hem vist que en el període de gràcia ampli que s'està con­ce­dint al govern Mas els incom­pli­ments estan a l'ordre del dia i la tan suada fórmula que la “culpa és dels d'abans” ha estat dis­curs recur­rent i jus­ti­fi­cat per la majo­ria dels mit­jans i dels ter­tu­li­ans ofi­ci­als. Tan­tes expec­ta­ti­ves mediàtiques per aca­bar essent, de moment, un govern sense rumb. El PSC al Par­la­ment serà capaç d'obli­gar a redreçar la situ­ació mar­cant les reals neces­si­tats del país?

2.- Si hem con­vin­gut que la soci­e­tat ha can­viat en la manera d'enten­dre la relació política i per superar la distància entre els par­tits i la soci­e­tat, caldrà apro­fun­dir en els regis­tres democràtics i veure com podem can­viar per millo­rar les estruc­tu­res clàssi­ques d'un par­tit polític. La per­me­a­bi­li­tat, la pos­si­bi­li­tat de l'existència de meca­nis­mes gene­ra­dors de debats reals. La necessària pèrdua del poder abso­lut que avui tenen les direc­ci­ons dels par­tits en favor d'una major trans­parència i una pràctica que com­bini per­fec­ta­ment en els meca­nis­mes de subs­ti­tució, que no es perdi ni l'experiència ni la força de noves incor­po­ra­ci­ons, hau­ran de ser un bon motiu de repen­sar com volem el futur PSC en les seves estruc­tu­res orgàniques.

3.- Hau­rem de cer­car i ofe­rir alter­na­ti­ves clares al sis­tema econòmic i la redis­tri­bució de la riquesa. Ja no n'hi ha prou amb la gestió del capi­ta­lisme; cal, asso­li­des algu­nes pro­pos­tes de la soci­al­de­mocràcia, tro­bar solu­ci­ons més jus­tes i més solidàries davant la volun­tat de gover­nar de manera anti­de­mocràtica del capi­tal i del mer­cat. Des del rea­lisme, garan­tir la igual­tat d'opor­tu­ni­tats fona­men­tada en una eco­no­mia i una fis­ca­li­tat al ser­vei de la col·lec­ti­vi­tat. Ningú no pot que­dar al marge del sis­tema de salari social ni de pro­tecció.

4.- Ana­lit­zar com podem apro­fun­dir i garan­tir l'estat del benes­tar en el moment de la crisi, com redis­tribuïm la riquesa i la política fis­cal perquè ningú no quedi fora del sis­tema gene­ral de pro­tecció. Davant les reta­lla­des i necessàries refor­mes, es tracta d'apos­tar fort per evi­tar la frac­tura social i el tren­ca­ment de la cohesió social gua­nyada a pols durant molts anys.

5.- Davant el real perill d'un nou procés uni­for­mit­za­dor i de reple­ga­ment com­pe­ten­cial per part de l'Estat, esta­ria bé apro­fun­dir en el cata­la­nisme fede­ra­lista. Fent una aposta clara i deci­dida per asso­lir les màximes cotes d'auto­go­vern sense cap limi­tació i acti­va­ment par­ti­ci­par en la trans­for­mació d'Espa­nya. Fer-ho real­ment, ja no es tracta de dir-ho només; es tracta que pren­guin carta de rea­li­tat els meca­nis­mes neces­sa­ris, tan­tes vega­des anun­ci­ats, d'un procés fede­ra­lit­za­dor.

Més enllà de fil­tra­ci­ons interes­sa­des, el safa­reig habi­tual en aquests casos i l'apa­rició de nous postu­lants que s'ajun­ten als eterns i als vells, hi ha coses molt més impor­tants ara per ara per posar-nos tots, tots ple­gats, a deba­tre per tro­bar noves fórmu­les per al nos­tre par­tit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.