Nuclear

Per estal­viar-los dis­gus­tos, ja els dic ara que un ser­vi­dor és par­ti­dari de l'ener­gia nuclear. Em va fas­ci­nar men­tre feia un tre­ball per a l'assig­na­tura de física, a sisè de bat­xi­lle­rat (un ja té una edat). En aque­lla època van començar a pro­li­fe­rar els adhe­sius d'un sol som­ri­ent amb el lema “Nucle­ars? No, gràcies!”. Molts pro­pi­e­ta­ris del famós i sofert Dos Cavalls de Citroën a França, i també aquí, l'hi duien. El model tenia èxit perquè con­su­mia poc i el preu era ajus­tat. Un fet para­do­xal: el vehi­cle era barat perquè també ho era el cost de l'elec­tri­ci­tat a França (una part de la qual s'expor­tava a l'Estat espa­nyol). Veuen per on vaig? L'elec­tri­ci­tat era més barata a França perquè també era el país on l'ener­gia nuclear estava més implan­tada.

Els eco­lo­gis­tes han posat el crit al cel perquè el govern espa­nyol, con­tra­ve­nint l'ide­ari de l'esquerra, ara aposta per allar­gar la vida útil de les cen­trals nucle­ars. La crisi i l'alça del preu del petroli hi obli­guen. L'opinió de Mari­ano Rajoy i els seus mari­ac­his és irre­lle­vant, perquè faci el que faci el govern espa­nyol, està mala­ment.

Els eco­lo­gis­tes estan irri­tats perquè, diuen, les cen­trals nucle­ars no són prou segu­res i perquè els resi­dus hipo­te­quen la vida de gene­ra­ci­ons futu­res. Per­do­nin, però jo opino que si fa una qua­ran­tena d'anys el debat de les nucle­ars s'hagués aca­rat de manera posi­tiva, ara les coses serien dife­rents. En comp­tes de dir que no a tot, s'hau­ria d'haver pres­si­o­nat perquè les empre­ses inver­tis­sin en segu­re­tat i eli­mi­nació de resi­dus. Però si el món en blanc i negre és tan fàcil d'enten­dre, per què com­pli­car-se?