Lligats de peus i mans

El pre­si­dent de l'Anfac, la patro­nal dels fabri­cants d'automòbils, ha pro­tes­tat enèrgi­ca­ment con­tra la nova llei d'eco­no­mia sos­te­ni­ble que incor­pora unes modi­fi­ca­ci­ons del con­trol, d'agències que són favo­ra­bles als con­ces­si­o­na­ris. Efec­ti­va­ment, en dei­xar de ser dis­tribuïdors, els 3.500 vene­dors de cot­xes podran retor­nar els vehi­cles no venuts al mateix preu al qual els van adqui­rir i podran cobrar indem­nit­za­ci­ons si es trenca el con­tracte de repre­sen­tació o es veuen obli­gats a reduir plan­ti­lla. No sé del cert si aquest Sr. García Sanz és el mateix que va con­si­de­rar ino­portú que un model de la Seat es pogués dir Mar­to­rell, igual com els que ja es diuen León, Córdoba, Ibiza, etc., “perquè la Seat és una empresa espa­nyola”. Afir­mació de la qual es desprèn que, a con­tra­rio sensu, Mar­to­rell no és una ciu­tat espa­nyola. En tot cas, el que em fa pen­sar és que, almenys, si són dues per­so­nes dife­rents segur que tenen la mateixa línia de pen­sa­ment. Vegin, si no, com l'Anfac expressa el seu dis­gust per una nor­ma­tiva apro­vada amb els vots del PP i de CiU i, en lògica con­seqüència, amenaça amb tota mena de represàlies començant, però, no per fer el boi­cot als Salons de l'Automòbil de Madrid (govern del PP) i de Bar­ce­lona (CiU) sinó, amb abso­luta coherència, negant-se a par­ti­ci­par només al Saló de Bar­ce­lona. És ben bé allò del míting en el qual Hit­ler va dir que calia exter­mi­nar els jueus i un dels assis­tents, entu­si­as­mat, va afe­gir: “Sí, i els ciclis­tes també”. El Führer, des­con­cer­tat, va pre­gun­tar: “I els ciclis­tes, per què?”. I, natu­ral­ment, la res­posta va ser: “I els jueus, per què?”.

No conec prou bé el tema dels con­ces­si­o­na­ris ni vol­dria entrar ara a valo­rar qui penso que té raó pel que fa al fons de la qüestió. Però sí que tinc la impressió que és jus­ta­ment ara, en aquests moments de crisi i de seri­osa difi­cul­tat, quan més estre­tes, flui­des i lle­ials hau­rien de ser les rela­ci­ons entre els fabri­cants i els governs dels ter­ri­to­ris on tenen situ­a­des les plan­tes de pro­ducció. La Peu­geot ja va avi­sar dels perills d'un mer­cat inte­rior massa reduït per absor­bir el 35% de la pro­ducció total. De fet, les fàbri­ques han de com­pe­tir fins i tot amb les altres fili­als de la mateixa empresa en d'altres països. I, com de pun­te­tes, les últi­mes xifres publi­ca­des indi­quen que Tur­quia ja està superant la pro­ducció d'Espa­nya. En rea­li­tat, encara tenim fres­ques a la memòria les frenètiques ges­ti­ons per garan­tir la con­tinuïtat dels cen­tres de pro­ducció de les dife­rents mul­ti­na­ci­o­nals pre­sent a Espa­nya. A la Mon­cloa, una mica abans dels ajuts a la com­pra d'automòbils, ja es va come­tre un error: con­vo­car el pre­si­dent mun­dial de Renault i de Nis­san, C. Ghosn, per sig­nar un acord per faci­li­tar el tras­llat de la fàbrica de la filial japo­nesa de la Zona França a uns ter­renys ja empa­rau­lats a Òdena per situar-hi la pri­mera fac­to­ria de la marca a tot Europa. En aque­lla fra­cas­sada reunió al minis­tre del ram era català. I el pre­si­dent de la firma se'n va anar lògica­ment irri­tat, atès que no venia a nego­ciar, sinó a sig­nar. Poste­ri­or­ment, quan ana­ven mal dades, el minis­tre Sebastián va haver d'anar a París, on va defen­sar la fàbrica de Renault a Valla­do­lid, però es va obli­dar de fer ges­ti­ons a favor d'una Nis­san que va dupli­car les ins­tal·laci­ons d'Angla­terra i aquí ha sal­vat una part dels pro­jec­tes gràcies al sacri­fici com­pren­siu dels tre­ba­lla­dors.

Són temps, doncs, de col·labo­ració amb les auto­no­mies i de rei­vin­di­car con­jun­ta­ment les infra­es­truc­tu­res i les con­tri­bu­ci­ons a la millora de la com­pe­ti­ti­vi­tat. La Ford de València, per exem­ple, ja s'ha pro­nun­ciat amb l'avís que, si en els pro­pers cinc anys no s'ha mate­ri­a­lit­zat el cor­re­dor del Medi­ter­rani, hi ha el risc que es plan­tegi la des­lo­ca­lit­zació a un altre país d'Europa. Ells saben millor que ningú que avui el cost sala­rial de cons­truir un vehi­cle és molt infe­rior al cost logístic de situar-lo al mer­cat. Per tant, el ramal fer­ro­vi­ari Mar­to­rell - Port de Bar­ce­lona, l'ample de via euro­peu fins a la fron­tera i el res­cat dels peat­ges d'auto­pis­tes son bàsics. Geo­es­tratègica­ment, Cata­lu­nya està ben situ­ada. Ho acaba de demos­trar Indi­tex - Zara amb la decisió de mun­tar el cen­tre logístic a Tor­dera. Però de res no ser­virà la bona loca­lit­zació si el Minis­teri de Foment i el vis­ce­ral cen­tra­lisme radial i aca­pa­ra­dor de l'admi­nis­tració cen­tral no ens dei­xen com­pe­tir en igual­tat de con­di­ci­ons i sense han­di­caps hos­tils i dis­cri­mi­na­to­ris.

Esgo­tada la paciència amb la Renfe, amb Adif, amb l'ens de Ports de l'Estat i amb tots els orga­nis­mes que són un llast insal­va­ble con­tra el nos­tre progrés, veiem atònits com es des­lo­ca­lit­zen la Sony o la Yamaha i ens resulta par­ti­cu­lar­ment dolorós als qui ara fa 30 anys vàrem ser pio­ners en la cap­tació d'inver­si­ons estran­ge­res. Tant com quan ens diuen, a sobre, que l'únic perill que hi ha per con­ser­var el Mobile Word Con­gress de Bar­ce­lona és la queixa de molts par­ti­ci­pants que tro­ben a fal­tar els vols direc­tes inter­na­ci­o­nals i transoceànics que entre Aena i Ibe­ria ens han supri­mit o ens han pri­vat de tenir. Si no hi ha rec­ti­fi­cació, valdrà més acon­se­llar als nos­tres fills que apren­guin l'ale­many i se'n vagin “nord enllà, on diuen que la gent és neta, culta, orde­nada i feliç”.