Eficàcia i política

A Figue­res han estat llum d'un dia les dimis­si­ons de dos regi­dors. Dic regi­dors i no pas polítics: el volum de la ciu­tat encara per­met poder ser regi­dor i mili­tant d'un par­tit, i no haver de ser necessària­ment també polític, és a dir –i dit sigui cons­truc­ti­va­ment–, amb pelatge per donar i ento­mar, cin­tura per al joc del pos­si­ble, fre­dor que hau­ria de rimar amb sere­ni­tat, etc. Als con­sis­to­ris modes­tos hi ha per­so­nes sin­ce­res d'esquerra i de dreta; con­vençuts inde­pen­den­tis­tes i espa­nyo­lis­tes d'inten­si­tat diversa, etc, això sí: tots bones, excel·lents per­so­nes, fran­ques fins a l'ebu­llició i que, en gene­ral (espe­ci­al­ment els d'esquer­res), tenen més fusta per –i encan­tats de la vida– ser a l'opo­sició que no pas al govern. En canvi –i ara obrim l'objec­tiu a tota la fauna política–, que, a més d'aques­tes carac­terísti­ques, siguin polítics, ja van més escas­ses. A Figue­res les dites dimis­si­ons van més o menys lli­ga­des al fet que el regi­dor estat Esteve Gra­tacós es pro­posi tor­nar a la política en la mateixa llista dels edils dis­gus­tats, essent argu­ment prin­ci­pal del dis­gust –segons hem lle­git– afers “interns”, és a dir, per­so­nals i de par­tit (de raons n'hi ha a totes les famílies, no n'hem de fer res). Però ningú no ha qüesti­o­nat la pro­ver­bial i con­tras­tada capa­ci­tat, eficàcia i dis­creció de Gra­tacós els vuit anys que va admi­nis­trar una regi­do­ria. I això és amb tota segu­re­tat el que més hau­ria de comp­tar –el que més li hau­ria de con­ve­nir– per al votant cor­rent d'unes muni­ci­pals.