Articles

EL TEMPS QUE FUIG

Nau espacial

“Hi ha necessitat d'humiliar els candidats que necessiten treballar com el pa que mengen?”

La noia està con­tenta: avui és la ter­cera entre­vista que li fan per a aquesta feina i, tot i que no és l'única can­di­data, té mol­tes espe­ran­ces que la hi donin. Si no tingués cap pos­si­bi­li­tat, pensa, no m'hi hau­rien fet anar tan­tes vega­des: ha fet una prova de cul­tura gene­ral, una d'idi­o­mes, un exer­cici de gestió d'empre­ses, noci­ons de màrque­ting, domini de la informàtica i una mena de psi­cotècnic de l'estil de quina creus que és la teva millor vir­tut i el teu pit­jor defecte. Li fa aquesta última entre­vista el gerent de l'empresa, un home de mit­jana edat.

“Ima­gina't –li diu– que hi ha una explosió nuclear i el món s'acaba. De fet a la terra només hi que­dem tres per­so­nes: jo, tu i una altra dona. L'única pos­si­bi­li­tat que tenim de sal­var-nos és pujar a una nau espa­cial i fugir a un altre pla­neta. Però resulta que la nau només la sé pilo­tar jo, i només té dues pla­ces”. El gerent fa una pausa i la can­di­data som­riu. Per un moment pensa que és una broma, però el gerent està seriós. “Explica'm –con­ti­nua dient– què em diries per convèncer-me que et vul­gui a tu a la nau i no a l'altra dona”.

I quina se suposa que és, la res­posta ade­quada per a aquesta situ­ació fantàstica, infan­til i absurda? Què hauríeu dit, vosal­tres, dones, noies que bus­queu feina? Perquè la història aquesta té un tuf mas­clista que fa fàstic, i si l'aspi­rant fos un home segur que no la hi plan­te­gen: l'únic (sic) que sap pilo­tar la nau és un home –un coman­dant!–, i és una dona la que s'ha de ven­dre i seduir-lo amb les seves vir­tuts... Segons quina sigui la res­posta voldrà dir que l'aspi­rant té unes deter­mi­na­des qua­li­tats per al lloc de tre­ball al qual es pre­senta? Hi ha algú que s'ho pot creure? Hi ha cap neces­si­tat d'humi­liar els can­di­dats que neces­si­ten tre­ba­llar com el pa que men­gen, que pot­ser ja fa un any que són a l'atur i que serien capaços de ballar per un peu perquè els donin la feina? Hi veig una certa pre­potència, una escassa empa­tia i no gaire res­pecte.

PS. Per cert, a la nos­tra amiga no li van donar la feina. Ho troba just, perquè una altra can­di­data sabia més ale­many que ella. O pot­ser la van aga­far perquè va encer­tar la res­posta al dilema de la nau?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.