Dites a penes dites (2)

1) Rauxa, seny, calma i delit, pòquer d'asos a Madrid. 2) Puix que tenim Mont­ser­rat, quin honor exhi­bir el CAT. 3) Glòria a Déu a dalt dels cels: ni man­te­lli­nes ni vels. 4) Si féssim sem­pre foc nou, veuríem com balla l'ou. 5) Vist que la festa decau, obre les por­tes l'Arnau. 6) Xoc de civi­lit­za­ci­ons? De moment ball de bas­tons. 7) Si no t'agrada ni “el mas”, ja em diràs tu de què vas. 8) Mis­te­les i mos­ca­tells, mon­ti­lles i mas­ca­rells. 9) Siguin per sem­pre llo­ats, els nos­tres abats mitrats. 10) Que puguem fer sem­blants obres amb els matei­xos mano­bres. 11) Mal­grat que són ger­ma­ne­tes les mon­ges no fan mane­tes. 12) Sem­pre és bo saber d'antuvi qui farà girar el manu­bri. 13) Si cadascú és cadascú, no cal con­ver­tir ningú. 14) L'espi­ral de violència s'explica per la insolvència. 15) Si són roses flo­ri­ran, i si no també viu­ran. 16) Si amb un món no n'hem fet prou, en faríem prou amb nou? 17) Can­tem bé el gre­gorià i can­tem-lo en català. 18) Quan el marit perd l'esposa, o fa angúnia o fa nosa. 19) Esposa que perd marit, aviat ho té acla­rit. 20) Calai­xera de caoba sol guar­dar la millor roba. 21) Els regi­dors que ens col·loquen, ni les ballen ni les toquen. 22) Qui canta els seus mals espanta, més cap veí no l'aguanta. 23) Si parla a la babalà, segur que és ter­tulià. 24) En quasi totes les fes­tes, sem­pre hi ha algú que diu pes­tes. 25) Mon­jos, abat i prior fan les paus al refe­tor. 26) Fidel a La santa espina, no enterrà mai la sar­dina. 27) L'himne de La Mar­se­llesa fa levi­tar la mar­quesa. 28) La for­qui­lla i la cullera fan mig­di­ada a l'aigüera. 29) Només El cant dels ocells fa emmu­dir joves i vells. 30) Joven­tut, diví tre­sor, cas que es tin­gui molta sort.31) La paràlisi política ve per manca d'analítica. 32) S'espera d'un con­se­ller que s'assa­benti pri­mer. 33) Ja és hora que els dic­ta­dors comen­cin a tocar el dos (i el toquin de dos en dos). 34) Com que els tres reis no eren rais, mai els rais no seran reis. 35) Essent com és polifònica, no és estrany que la veri­tat esti­gui una mica afònica. 36) Això de l'eco­no­mia, ¿no deu ser pas teo­lo­gia?. 37) La dreta, el que no com­pleix, a l'esquerra ho exi­geix. 38) Va arri­bar a Mon­te­ca­sino i pre­guntà pel casino. 39) Qui no fa ser­vir sabó, no rep mai ni un sol petó. 40) Per morir amb dig­ni­tat, cal morir mig d'ama­gat.