Amb el fre posat

Algú vol una altra prova més clara que Espa­nya i Cata­lu­nya van en direc­ci­ons opo­sa­des que la decisió del minis­tre Rubal­caba de bai­xar el límit de velo­ci­tat a 110 quilòmetres per hora just en el moment en què el con­se­ller Puig el volia apu­jar a 130? Ho dic amb una certa iro­nia, ho reco­nec. També haig de reconèixer que diven­dres, quan rumi­ava sobre el tema d'aquest arti­cle tenia la intenció de començar d'una altra manera, però amb el mateix tema. Pen­sava que tot aquest debat que ha enge­gat Felip Puig d'apu­jar el límit a 130, com a spin-off del debat dels 80 km/h a les entra­des a Bar­ce­lona, és o bé una mani­o­bra de dis­tracció o bé una con­tra­dicció res­pecte a les pri­o­ri­tats que ens van expo­sat del dret i del revés: ara toca posar ordre en les des­pe­ses, reta­llar i, en llen­guatge masià, esta­bi­lit­zar el rumb econòmic de la Gene­ra­li­tat. Fer més d'admi­nis­tra­dors que de gover­nants. Ah, és que revi­sar els 80 km/h era una pro­mesa elec­to­ral, diuen. Ui, sí, la més urgent. En canvi (i ara ja faig una mica de demagògia, però és per con­tra­res­tar la seva) a l'hora de plan­te­jar la revisió de les rela­ci­ons entre Cata­lu­nya i l'Estat, cosa també dita (de pas­sada) en cam­pa­nya, no hi ha pressa, per mol­tes gar­ro­ta­des que ens fotin i per molt que un milió i mig de cata­lans es mani­fes­tes­sin el 10 de juliol pas­sat. El mis­satge és: Cata­lans, anem a tota cas­ta­nya per l'auto­pista i amb el fre posat cap a Madrid! De tota manera, penso que si algun dia Cata­lu­nya ha de fer un pas enda­vant, no el farà sense CiU. Però algun dia s'haurà de fer. La feina d'estrènyer el cin­turó del país no pot durar eter­na­ment. Algun dia s'ha de dei­xar d'admi­nis­trar i començar a gover­nar. I sumar volun­tats, mol­tes de les quals ara estan a l'opo­sició. I, per aca­bar, par­lant d'opo­sició, o dels que esta­ven al govern fins fa qua­tre dies, que refle­xi­o­nin una mica. Si van gas­tar tant ja en plena crisi com diuen les xifres ofi­ci­als, quin exem­ple per a la soci­e­tat. Men­tre dis­cur­se­ja­ven sobre els exces­sos i les bom­bo­lles i la neces­si­tat de mode­ració, ells, amb els diners públics, tenien la mà tren­cada. Déu n'hi do, uns i altres.