Articles

El govern del ‘no farem'









Es pot alentir sense aturar, es pot contenir sense esborrar, es pot fer sense desfer el que està en marxa

Molts ciu­ta­dans i opi­na­dors cata­lans augu­ra­ven que no hi hau­ria diferències subs­tan­ci­als entre un govern de progrés, lide­rat pels soci­a­lis­tes, i un govern de cen­tre­dreta, lide­rat per CiU. Aquests pri­mers dies del govern Mas ho des­men­tei­xen. En l'àmbit de les polítiques de mobi­li­tat i trans­port, per exem­ple, s'estan veient can­vis de tendència molt pre­o­cu­pants. Així, en plena crisi de con­ta­mi­nació atmosfèrica, hem vist com el can­di­dat de CiU a l'alcal­dia de Bar­ce­lona pro­cla­mava la seva volun­tat d'endar­re­rir la cons­trucció de l'L9 del metro, i la seva aposta per la cons­trucció d'una segona gale­ria al túnel, per a vehi­cles, de Vall­vi­drera. Els argu­ments de Xavier Trias de pro­ble­mes pres­su­pos­ta­ris coin­ci­dien amb les con­si­de­ra­ci­ons de Lluís Reco­der, el nou con­se­ller de Ter­ri­tori i Sos­te­ni­bi­li­tat, que al Cer­cle d'Infra­es­truc­tu­res insis­tia en la manca de recur­sos econòmics per a l'L9, i pro­po­sava la cons­trucció de menys esta­ci­ons o la para­lit­zació d'una tune­la­dora.

la línia 9 pro­gra­mada i ini­ci­ada en l'etapa del govern del pre­si­dent Pujol no es pot parar. Durant 7 anys, el govern tri­par­tit n'ha rede­fi­nit el pro­jecte, l'ha millo­rat i n'ha estruc­tu­rat el seu finançament, amb un procés exem­plar de col·labo­ració pública i pri­vada. La para­lit­zació de les tune­la­do­res com­por­ta­ria uns pro­ble­mes tècnics impor­tants i incògni­tes sobre la via­bi­li­tat de la represa dels tre­balls, amb uns cos­tos econòmics iguals o supe­ri­ors a la con­tinuïtat a través d'una nova con­cessió, que és el que estava pre­vist. Les neces­si­tats de reducció del dèficit només jus­ti­fi­ca­rien un alen­ti­ment en el ritme inver­sor, en la pro­ducció, però mai la paràlisi, ni la des­vir­tu­ació d'una línia que relliga tota la xarxa de metro i que dóna accés a bar­ris i punts estratègics per a la com­pe­ti­ti­vi­tat de Cata­lu­nya com ara les uni­ver­si­tats, la fira o l'aero­port.

D'altra banda, el Govern de progrés, els soci­a­lis­tes, vàrem apos­tar per trans­for­mar Tabasa en un gran cons­truc­tor i ges­tor d'infra­es­truc­tu­res de trans­port i mobi­li­tat. Tabasa té ingres­sos i una capa­ci­tat finan­cera pròpia, que fan que no generi dèficit ni endeu­ta­ment en els pres­su­pos­tos de la Gene­ra­li­tat. Per tant, en aquests moments de res­tric­ci­ons pres­su­postàries, aquesta empresa és una gran eina per al govern, un poderós ins­tru­ment inver­sor, un dels pocs que pot con­ti­nuar cons­truint les grans infra­es­truc­tu­res del trans­port que neces­sita l'RMB i Cata­lu­nya. En aquest sen­tit, l'ante­rior govern ja va encar­re­gar a Tabasa la cons­trucció del nou car­ril bus VAO de la C-58, noves esta­ci­ons i millo­res als FGC del Vallès, la segona gale­ria del túnel de Vall­vi­drera o el túnels de la Con­re­ria. El nou govern, i el can­di­dat de CiU a Bar­ce­lona, en canvi, es decan­ten per afa­vo­rir el vehi­cle pri­vat i per endar­re­rir les actu­a­ci­ons que des de Cata­lu­nya es poden fer a favor de millors infra­es­truc­tu­res de trans­port públic. En aquest sen­tit, em pre­o­cu­pen els comen­ta­ris que apun­ten que s'apro­fi­tarà la política de reducció del dèficit, i la tàctica del peix al cove, per pri­va­tit­zar per “qua­tre xavos” l'empresa Tabasa.

La mutació del pro­grama elec­to­ral de CiU al pro­grama del govern dels millors del pre­si­dent Mas és bes­tial. S'ha pas­sat de la pro­posta, del farem, a la reta­llada, al no farem. No farem l'ampli­ació d'Alguaire, no farem algu­nes esta­ci­ons de l'L9, podríem alen­tir l'eix trans­ver­sal, no sabem si con­ti­nu­a­rem el procés d'inte­gració tarifària... Cal poten­ciar el paper de Tabasa en el sec­tor públic, obli­dant-se de vel·leïtats pri­va­tit­za­do­res. Cal con­ti­nuar el procés de cons­trucció de l'L9, cal man­te­nir el calen­dari de les con­ces­si­ons i la col·labo­ració pública i pri­vada dels grans eixos via­ris: trans­ver­sal, dia­go­nal, Vic-Ripoll... Les polítiques d'infra­es­truc­tu­res de l'ante­rior govern con­ti­nuen sent vàlides. Els soci­a­lis­tes com­pre­nem els pro­ble­mes finan­cers de la Gene­ra­li­tat, estem dis­po­sats a com­par­tir pro­pos­tes, però estem con­vençuts que hi ha alter­na­ti­ves a la sim­ple reta­llada. Es pot alen­tir sense atu­rar, es pot con­te­nir sense esbor­rar, es pot fer sense des­fer el que està en marxa. Al país li convé que el govern aban­doni la política del no farem i comenci a fer el que el país neces­sita.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.