Femení i singular

En alguna altra ocasió he apro­fi­tat aquesta tri­buna per lloar la diferència, en femení. I avui, per sin­gu­lar, em per­metré fer-ho, a qua­tre (o cinc) dies per la jor­nada de rei­vin­di­cació del fet de ser dona en un món gover­nat en mas­culí. La diferència, com diuen mol­tes teòriques, va en con­tra de l'essència del peri­o­disme actual, o, per ser jus­tos, con­tra el mal peri­o­disme. Aquell que uni­for­mitza i difu­mina. El que ens vol fer creure que la visió mas­cu­lina és neu­tra i uni­ver­sal.

Aquests dies Ajuda en Acció, dins la seva cam­pa­nya Mou-te per la Igua­lat, mira de difon­dre un docu­men­tal, ela­bo­rat amb una pro­fes­si­o­na­li­tat i elegància extra­or­dinàries per la gent de Quepo, titu­lat Desen­fo­ca­ment de gènere. Vol expli­car, amb parau­les afor­tu­na­des, que els mit­jans de comu­ni­cació no només reflec­tei­xen la rea­li­tat, sinó que creen models. I no només molts cops no ho fan amb visió de gènere, sinó que sem­bla que en la majo­ria d'oca­si­ons ho facin en con­tra.

Una de les rei­vin­di­ca­ci­ons del docu­men­tal és que el termòmetre que supo­sen els mit­jans en defensa dels drets humans i les democràcies –santa casu­a­li­tat, l'actu­a­li­tat– no només hau­rien de reflec­tir, sinó que l'interes­sant fora que s'avan­ces­sin, allò que ens agra­da­ria que passés. El pater­na­lisme i el mas­clisme dels mit­jans ocul­ten la mei­tat del món. El docu­men­tal, de manera molt estètica, reflec­teix com els mit­jans ama­guen la dona, l'enco­ma­nen a l'espai pri­vat o la vic­ti­mit­zen. I no són para­no­ies de femi­nista tro­nada. Pro­veu a fer un cop d'ull al diari, a la tele­visió, als pro­ta­go­nis­tes de la ràdio, i de manera científica feu la clas­si­fi­cació.

Gemma Lie­nas, Amanda Ale­xa­nian, Fran­cesc de Dal­ma­ses, Marta Macías, Elvira Altès, Tona Gusi i Vero­nica Che­lotti ens ani­men a pro­var d'intro­duir en la pràctica pro­fes­si­o­nal la visió de gènere. Jo em per­meto, i ja em dis­cul­pa­reu, dema­nar-vos com a lec­tors crítics mirar durant una estona amb aquesta visió tota la rea­li­tat que mos­tren els mit­jans. I mireu si no és neces­sari, al 2011 encara, un 8 de març, tan trendy com vul­guem, però al cap i a la fi rei­vin­di­ca­tiu. I és que, si les dones d'arreu del món no podem gau­dir de drets i opor­tu­ni­tats, con­ti­nu­a­rem habi­tant en un món medi­o­cre.