Ai, els homes!

Em con­vi­den a par­ti­ci­par en una taula rodona a Vilajuïga per par­lar de dones, ara que s'acosta el 8 de març, i m'ho passo molt bé perquè les que m'acom­pa­nyen no són ni polítiques ni escrip­to­res: són espor­tis­tes d'elit. A mi m'agrada molt estar amb gent que no és del meu ram, perquè sem­pre aprenc alguna cosa nova que no sé: això és el millor que et pot pas­sar quan estàs amb gent. Les dones que m'acom­pa­nyen són la Marga Fullana, cinc vega­des cam­pi­ona del món de bici­cleta de mun­ta­nya i meda­lla de bronze als Jocs Olímpics de Syd­ney, i l'Imma Clopés, atleta olímpica ara reti­rada, meda­lla d'or al cam­pi­o­nat ibe­ro­a­me­ricà d'hep­tatló de 1998. O sigui, unes pri­me­res figu­res, però poc cone­gu­des, pre­ci­sa­ment perquè són dones, i perquè no juguen a fut­bol.

De la dis­cri­mi­nació de les dones en l'esport se'n parla poc. No fa gaire lle­gia les vicis­si­tuds que va pas­sar l'any 1913 l'Edel­mira Cal­vetó per poder ser sòcia del Barça: els esta­tuts del club pro­hi­bien que una dona ho fos! Les meves com­pa­nyes de taula van expli­car algu­nes experiències que cos­ten de creure i que han vis­cut en pri­mera per­sona. Per exem­ple, que cobren menys que els homes. Sí, en ple segle XXI, cobren menys per la mateixa dis­ci­plina. Que els entre­na­dors (que quasi tots són homes) a vega­des es quei­xen que les dones que han d'entre­nar són “rares”, i ho diuen perquè les espor­tis­tes s'esfor­cen més, no es limi­ten ni es con­for­men a fer, com fan els espor­tis­tes mas­cles, el que l'entre­na­dor els diu, sinó que sem­pre van una mica més enllà, una mica més lluny. Van par­lar dels fla­grants silen­cis dels mit­jans de comu­ni­cació, de com els costa de fer-se un lloc i de ser reco­ne­gu­des i valo­ra­des, de la mater­ni­tat, que en l'esport sig­ni­fica una pausa obli­gada... Però el més diver­tit és el que va expli­car la Marga que li passa quan s'entrena. Ella només es vol entre­nar, és a dir, por­tar un ritme con­cret, però hi ha homes que s'entes­ten a con­ver­tir aquell entre­na­ment en una com­pe­tició, i s'hi fan amb dents i ungles i tre­uen el fetge per la boca per pas­sar-li al davant i poder dir, tot estu­fats de la pro­esa: “Ep, nois! He gua­nyat la Marga Fullana!”. Ai, els homes...