Ens en deuen una

“Ara mateix el con­text audi­o­vi­sual és molt dur, la situ­ació econòmica és duríssima, el mer­cat està més frag­men­tat que mai, les tele­vi­si­ons pri­va­des estan agre­dint molt el ser­vei públic, els recur­sos són molt més limi­tats que fa dos anys… Amb aquests ele­ments faig les coses el millor que sé”. M'ho deia Mònica Ter­ri­bas en una entre­vista per a Cata­lan Inter­na­ti­o­nal View. Segons la direc­tora de TV3, seria “impres­cin­di­ble” que hi hagués a Cata­lu­nya una bona tele­visió pri­vada en català: “Però no sem­bla que esti­gui en les pri­o­ri­tats dels nos­tres empre­sa­ris de la comu­ni­cació audi­o­vi­sual. Quan han d'inver­tir en tele­visió, miren on poden treure més ren­di­ment, i els empre­sa­ris cata­lans poden treure més ren­di­ment a les tele­vi­si­ons espa­nyo­les. Abans se'n van a Antena 3 que no pas a fer una tele pri­vada en català. I si fan una tele en català la fan amb cos­tos mínims i bene­fi­ci­ant-se de la feina que ja ha fet TV3 doblant els pro­duc­tes”.

En el lli­bre ‘Aicnàlubma' (Columna), Joa­quim Maria Puyal es pre­gunta: “¿Per què, d'entre la munió de pro­duc­ci­ons que es fan a Cata­lu­nya, costa tant que hi tin­gui més presència la nos­tra llen­gua? Dit d'una altra manera (i tot res­pec­tant que cadascú fa negoci on vol o on pot), ¿per què els nos­tres grans empre­sa­ris s'han obli­dat (hi ha rares excep­ci­ons) del nos­tre poble i s'han abo­cat, en cos i ànima, al mer­cat dels mit­jans d'abast espa­nyol en cas­tellà? Cata­lu­nya, com a objec­tiu específic de l'aspersió audi­o­vi­sual, és un ter­ri­tori gai­rebé inex­plo­rat”.

Amb una elegància marca de la casa, Puyal recorda als empre­sa­ris d'aquí que “ens en deuen una”. Que el poble català els agrai­ria que aju­des­sin el sis­tema audi­o­vi­sual del país. I més ara, amb un pano­rama que no per­met pre­ci­sa­ment tirar coets. Atenció als augu­ris del mes­tre: “L'època que se'ns acosta serà també crítica per a nosal­tres en el món audi­o­vi­sual. No para­rem de rebre ame­na­ces. No calla­ran les veus dels grans nego­ci­ants espa­nyols de l'emissió en cas­tellà que, ara que ja tenen la majo­ria del pastís publi­ci­tari per a ells sols, con­ti­nu­a­ran l'atac recla­mant ara la pri­va­tit­zació dels canals autonòmics. No serà una època còmoda per a les nos­tres empre­ses públi­ques de comu­ni­cació, amenaçades també per la vora­ci­tat del sec­tor pri­vat, enva­len­tit per con­nivències polítiques i una llei que els bufa de popa. Compte”.

Puyal, modest, diu que s'ha limi­tat a cons­ta­tar evidències, però si hi ha una cosa evi­dent és que Aicnàlubma va molt més enllà de subrat­llar el que ja sabem. Si en Puyal diu “compte”, senyal que toca vigi­lar més que mai. Hi ha en joc, poca broma, la nos­tra cul­tura. O sigui, la nos­tra iden­ti­tat.