Excepció cultural

Mani­fes­tació con­vo­cada davant del Macba per pro­tes­tar per les reta­lla­des pres­su­postàries en matèria de cul­tura. El rao­na­ment: cal fer una excepció per a aquest depar­ta­ment i tot el que en penja, perquè pre­ci­sa­ment es tracta de la car­tera que rep menys pres­su­post de la Gene­ra­li­tat (apro­xi­ma­da­ment un 1%). S'argu­menta, també, que la cul­tura ha de ser una aposta en temps de crisi perquè, com el turisme, és una indústria estratègica en un país com el nos­tre. En defi­ni­tiva, que la cul­tura ha de ser un bé d'espe­cial pro­tecció a Cata­lu­nya i que les reta­lla­des no l'han d'afec­tar. La polèmica està ser­vida.

Crec que hi ha un clar dèficit d'opor­tu­ni­tat en la ini­ci­a­tiva. Dei­xant de banda el fons, que també demana molta argu­men­tació, no és el moment de pre­sen­tar la cul­tura com el bé pri­o­ri­tari: crec que s'ha d'anar amb més tacte quan la gent està sofrint per reta­lla­des més sag­nants com en el cas de la sani­tat o l'edu­cació, o fins i tot del comerç o les uni­ver­si­tats. Ha estat, sí, una manca de tacte, i també de vista. I d'olfacte. No és el moment oportú per recla­mar unes excep­ci­ons que, per jus­tes que siguin, mani­fes­ta­des en aquests temps davant del Macba sem­blen més un “qué hay de lo mío?” gre­mial que una demanda en pro de la col·lec­ti­vi­tat. La gent no vol estar per a gai­res collo­na­des, i en aquests moments de seguida veu collo­na­des. Insis­teixo que estic par­lant d'imatge, no de con­tin­gut. Ara vaig al fons de la qüestió.

Caldrà que la Gene­ra­li­tat expli­qui molt bé la neces­si­tat de les reta­lla­des, no pas ara, sinó d'aquí a un any: ara tot­hom o bona part de la població entén les mesu­res, però Artur mas tindrà el deure de demos­trar d'aquí a un any que ha pogut redreçar l'eco­no­mia de la “casa” i que ja no hem de sofrir més retalls. D'altra banda, Mas tindrà raó si pre­gunta als agents cul­tu­rals: “Tota aquesta excepció que recla­meu, de quina par­tida sanitària l'hem de treure?”. I, mal­grat tot, en trac­tar-se d'un 1% del pres­su­post gene­ral, sí que crec que l'excepció és pos­si­ble. Pos­si­ble i necessària. L'opor­tu­ni­tat, però, és una altra cosa: als dèbils se'ls ha d'exi­gir, jus­ta­ment per ser els dèbils, major astúcia. I una mica de sen­tit de l'estètica!