Ana Pastor

Pas­saràs a la història pel moca­do­ret que t'anava caient del cap, quan l'entre­vista que vas fer per TVE al pre­si­dent de l'Iran tenia altres grans atrac­tius. Bé, així de bèstia és el món de la imatge, i diguem-ho clar, el món de la sim­bo­lo­gia. La teva cai­guda de drap és una denúncia gràfica, pot­ser ni vol­guda ni cal­cu­lada, però sens dubte ben expres­siva: davant d'Ahma­di­ne­jad, una dona es des­me­lena i li ense­nya, en viu i en directe, que el seu cap pot ser tan lliure com el del man­da­tari entre­vis­tat. La cosa té valor, no ho podem negar.

Vaig seguir la con­versa per tele­visió i con­fesso, ben­vol­guda Ana Pas­tor, que ni tan sols em vaig ado­nar de la pèrdua del tèxtil. Em dec estar fent gran. O pot­ser és que estava pen­dent del que dèieu. Les teves pre­gun­tes van ser inci­si­ves, en algun moment agres­si­ves i tot, com de fet es mereix un dema­gog mal­ca­rat com el pri­mer man­da­tari persa. El to de la inter­ro­gació, doncs, va acom­pa­nyar de forma ade­quada l'abandó del vel, en una clara coha­bi­tació entre ges­tos i parau­les.

No vas apro­fi­tar prou, en canvi, les res­pos­tes. La impu­ni­tat d'Ahma­di­ne­jad quan et tor­nava la pilota, citant el tracte que Espa­nya donava als sepa­ra­tis­mes, et van dei­xar muda. Acu­sa­ves el govern iranià d'exe­cu­tar adúlters i homo­se­xu­als, i en canvi no tenies prou nervi i cin­tura per atu­rar l'embat quan et tor­na­ven la pilota amb qüesti­ons de casa. Pot­ser és que l'hàbil Mah­mud va saber tocar el punt sen­si­ble de TVE. Pot­ser és que a molta gent encara li ha de caure el vel en temes espa­nyols.