Articles

La contra

“No fem sant Barnils”

Homenatge litúrgic i autocrític del Grup Barnils i una part de la professió periodística a Ramon Barnils en el desè aniversari de la seva mort

Diuen els que en saben que un fil secret uneix els Gaziel, Tísner o Xam­mar amb els Huer­tas Cla­ve­ria, Mon­talbán o Puyal pas­sant ine­vi­ta­ble­ment pel Ramon Bar­nils. El peri­o­disme català que ha fet història –que diria en Casasús– va viure ahir a Bar­ce­lona una nit d'home­natge de molta litúrgia però també d'autocrítica al peri­o­dista i pro­fes­sor de peri­o­dis­tes Ramon Bar­nils (Saba­dell, 1940 – Reus, 2001). L'ori­gen del Grup Bar­nils són unes tro­ba­des infor­mals en bars i res­tau­rants que es feien als anys 90 entre Bar­nils i els seus amics peri­o­dis­tes. Per tant, la millor manera de recor­dar-lo en el desè ani­ver­sari de la seva mort sem­blava orga­nit­zar un aque­larre el més simi­lar pos­si­ble: una tro­bada de peri­o­dis­tes, amb vi, tapes i gintònics entre mans, en un bar del Raval de Bar­ce­lona, xer­rant sobre el peri­o­disme d'avui dia i cons­pi­rant tot el que van poder, i més.

A l'Hori­gi­nal, bar de poe­tes i artis­tes, situat a la manera bar­ni­li­ana entre la CNT i el MACBA, van fal­tar pocs peri­o­dis­tes dels ano­me­nats –per­do­nin l'expressió– “peri­o­dis­tes del rot­llo”. Els que unei­xen dos de les carac­terísti­ques bàsiques del peri­o­disme bar­nilià: que sigui poc ama­ble amb el poder, sense cen­sura ni auto­cen­sura; i que tin­gui una visió cata­la­nocèntrica del món. Un intent de defi­nició de l'excon­se­ller de Cul­tura Joan Manuel Tres­ser­ras ajuda a enten­dre en Bar­nils: “Català, lli­ber­tari, càustic, enèrgic, fes­tiu, emo­tiu, indig­nat, bur­xa­dor i polièdric”.

L'únic dubte irre­so­lu­ble, per tant, seria saber si un Bar­nils així hau­ria anat a un acte com el d'ahir emu­lant el mar­xianà: “No seria mai soci d'un club que m'admetés com a soci”. D'espe­rit lliure, irre­ve­rent i pro­vo­ca­tiu, ploma anar­quista i accent inde­pen­den­tista, seria capaç de cagar-se en l'home­natge. Per això, Assumpció Maresme, edi­tora de Vilaweb, deia en to autocrític: “No fem ara un sant Bar­nils del peri­o­disme. Dei­xem-nos d'històries i fem peri­o­disme de com­bat”.

A l'Hori­gi­nal, però, va con­ti­nuar la tertúlia fins a la mati­nada. Molts, però, dels que allà el recordàvem només havíem sen­tir a par­lar d'ell d'oïdes. No se sap per quin carai de fil de la història hi érem, però la qüestió és que hi érem. No el coneixíem. I mal­grat tot el conei­xem. El fil no es trenca, ni es tren­carà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.