Igualtat d'aparador

La con­se­llera d'Ense­nya­ment con­vida els con­sells esco­lars a deba­tre la con­veniència d'impo­sar als cen­tres esco­lars com han d'anar ves­tits els alum­nes en un ambi­ent de tre­ball (de la lli­ber­tat de ves­ti­menta del pro­fes­so­rat en el mateix ambi­ent no en parla). Rigau troba neces­sari aquest debat sobre si cal anar amb uni­forme perquè està pre­o­cu­pada per l'obsessió dels alum­nes sobre què s'han de posar cada dia per anar a la moda, i no sé què millo­ra­ria la intro­ducció de l'igua­li­ta­risme esco­lar: les ganes d'estar a l'última no des­a­pa­rei­xe­rien sinó que només se sus­pen­drien durant l'horari lec­tiu per acti­var-se tan punt aban­do­nes­sin el recinte, de manera que l'únic que s'acon­se­gui­ria és aug­men­tar la des­pesa de les famílies, a les quals la com­pra de l'uni­forme no des­lliu­ra­ria de la des­pesa en espor­ti­ves, des­su­a­do­res i pan­ta­lons cagats o el que es porti ara.

També argu­menta la con­se­llera que la uni­for­mit­zació podria ser més igua­litària perquè a vega­des les diferències són més evi­dents. Tam­poc no li veig per aquest cantó la uti­li­tat a voler emmas­ca­rar durant unes hores unes diferències econòmiques entre unes famílies i altres que els alum­nes noten igual­ment quan són fora del col·legi. Al con­trari, si l'escola els ha de ser­vir per començar a enten­dre com fun­ci­ona el món, quant més aviat enten­guin que la diferència de clas­ses no és vari­e­tat d'aules, millor. Per con­ver­tir l'escola en una bom­bo­lla dia­me­tral­ment opo­sada a la rea­li­tat, només fal­ta­ria afe­gir l'uni­forme als crèdits sobre sos­te­ni­bi­li­tat, pau i tot el que gira al vol­tant de l'edu­cació en valors.