Fent les Amèriques

Era ine­vi­ta­ble que Artur Mas s'aturés uns ins­tants, ahir a la tarda, davant la cari­ca­tura (amb una accen­tu­ada bar­beta) que li ha fet el popu­lar nino­taire argentí Miguel Repiso, Rep, autor dels retrats humorístics de l'expo­sició Cent veus, un cen­te­nari, que també recull les inter­ven­ci­ons de per­so­na­li­tats cul­tu­rals, polítiques i soci­als rela­ci­o­na­des amb Lla­ti­noamèrica, que han par­ti­ci­pat en acti­vi­tats sor­gi­des a recer de la Casa Amèrica Cata­lu­nya durant l'últim segle. Poca broma perquè és prou temps i n'han estat un munt!

Rebo­bi­nem cent anys enrere. El 4 d 'abril del 1911 es cons­tituïa en una torre del pas­seig Méndez Vigo (al cos­tat de la seu de l'Ins­ti­tut Italià de Cul­tura) l'ori­ginària Casa Amèrica Bar­ce­lona, nas­cuda de la soci­e­tat civil. Una enti­tat “inno­va­dora a l'època i amb l'espe­rit d'esta­blir rela­ci­ons horit­zon­tals basa­des en el res­pecte”, en recor­dava Antoni Tra­ve­ria, pre­si­dent d'aquesta enti­tat cen­tenària que ahir s'assa­ben­tava, de boca del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, que serà dis­tin­gida amb la Creu de Sant Jordi.

El cap de l'exe­cu­tiu reme­mo­rava els lli­gams ben afer­mats (l'Havana xica, els indi­ans...) entre Cata­lu­nya i l'Amèrica Lla­tina, dues geo­gra­fies en què flu­eix la trans­missió de cul­tu­res, valors, comerç i interes­sos. Una regió que “va aco­llir cata­lans que van aju­dar a l'alli­be­ra­ment i a la inde­pendència dels pobles fins al punt que hi ha hagut pre­si­dents cata­lans”.

En to distès, Mas va reco­llir el guant llançat per Tra­ve­ria quan aquest rei­vin­di­cava que la seu del car­rer Còrsega els ha que­dat petita, atesa la intensa acti­vi­tat que genera. Mas va res­pon­dre, impli­cant-hi l'alcalde Jordi Hereu, que era a la fila d'auto­ri­tats, que tots dos hau­ran de fer com les pare­lles que bus­quen pis: “Que vagin mirant sense pressa”.

Hereu és cons­ci­ent que cal tro­bar una nova ubi­cació per a la Casa Amèrica, un bastió clau “en la relació relle­vant entre Bar­ce­lona i Lla­ti­noamèrica”, no només per interes­sos “comer­ci­als o cul­tu­rals” sinó també “per amis­tat i reco­nei­xe­ment”. Entre d'altres raons, perquè hi ha 114.000 bar­ce­lo­nins pro­vi­nents de països lla­ti­no­a­me­ri­cans “i el seu poten­cial i conei­xe­ment forma part dels nos­tres actius”, reblava l'alcalde.