Creus de Sant Jordi

Les creus de Sant Jordi, un dels prin­ci­pals reco­nei­xe­ments que atorga el govern de Cata­lu­nya, sem­bla que no es puguin treure la polèmica del damunt. La uti­lit­zació par­ti­dista que en sol fer el govern –pas­sava en l'època ante­rior de CiU, durant el tri­par­tit i ahir el nou govern con­ver­gent en va donar els pri­mers senyals en guar­do­nar, encara que fos de rebot, Josep Antoni Duran i Lleida– les ha des­pres­ti­giat molt des de fa temps. I, fran­ca­ment, sap greu. Bàsica­ment pels guar­do­nats que s'ho merei­xen. Com alguns que van ser dis­tin­gits dimarts. Com el científic Ramon Pas­qual, el metge Miquel Bru­guera, la psicòloga Maria Dolors Renau o l'advo­cat i peda­gog Jordi Cots. O l'Asso­ci­ació del Pes­se­bre Vivent de Cas­tell d'Aro. Aquests guar­do­nats no es merei­xen ser qüesti­o­nats perquè algú se li acudís pre­miar els nou pri­mers euro­di­pu­tats. Per què no pre­mi­a­ven, per exem­ple, nou fus­ters o nou mecànics? Aquests, per cert, tre­ba­llen molt i no cobren die­tes. Ni van en pri­mera.