València

Els teus car­rers es van omplir diu­menge de qua­dri­bar­ra­des i este­la­des. Van ser milers de ban­de­res, i encara més milers de per­so­nes, no sé quan­tes però mol­tes, dema­nant TV3 i lli­ber­tat i llen­gua i valen­ci­a­ni­tat. Fa una pila d'anys que la teva pell té erup­ci­ons, erup­ci­ons d'obvi­e­tats que no aca­ben de ser accep­ta­des ni aca­ben de ser òbvies. Que els nens es puguin esco­la­rit­zar en llen­gua pròpia, que es denunciï i es cas­ti­gui la cor­rupció, que no s'alcin obs­ta­cles a les veri­tats... Es fa can­sat bata­llar per allò de sem­pre.

Des de fora, sem­bles ben bé un poble bipo­lar; un cap de set­mana dema­nes can­vis i neteja, el següent votes immo­bi­lisme i ronya cone­guda. Tam­poc no és tan estrany, una mica més al nord tenim tics simi­lars; som capaços d'inde­pen­dit­zar-nos en una festa, i en la res­saca apos­tem pel peix al cove. Però tu sem­bles espe­ci­al­ment con­tra­dictòria, i ho has estat sem­pre: fallera i orgiàstica de nit, puri­tana i mis­saire de dia; espa­nyola con­tra el Barça, cata­lana con­tra el Madrid. Platja de Cas­te­lla a l'estiu, llotja d'Europa a l'hivern. Euro­med un dia, AVE el següent.

Els medi­ter­ra­nis ja som així, i tam­poc no ens hem d'amoïnar més del compte. El pro­blema ve quan una de les per­so­na­li­tats és escla­fada per l'altra. La demos­tració de vida de diu­menge va ser, doncs, una vacuna con­tra el desànim. Ara podràs con­ti­nuar fent el que fem tots els hipòcri­tes, que con­sis­teix a exalçar la peda­go­gia pro­gres­sista i enviar els fills als her­ma­nos. Quan ens hi va la família i les gar­ro­fes, tots tirem a la bèstia cone­guda.