Sant Jordi de paper

Les claus de l'èxit d'un lli­bre són tres: la qua­li­tat del paper, una lle­tra lle­gi­dora i un bon dis­seny de por­tada. Això és el que un dia del segle pas­sat, a peu dret, em va etzi­bar García Márquez, segu­ra­ment amb poques ganes de con­tes­tar una pre­gunta que cap premi Nobel està dis­po­sat a res­pon­dre. La indústria edi­to­rial ja fa alguns anys que tre­ba­lla amb lli­bre digi­tal, que des de fa uns mesos és visi­ble al metro. I, mal­grat tot, nosal­tres ens pre­pa­rem per fer cele­brar la tra­dició de Sant Jordi, una festa de lli­bres i roses que ens dóna pres­tigi de país civi­lit­zat.

Mili­ons de lli­bres veu­ran pas­sar mili­ons de per­so­nes per davant milers de para­des i un milió i mig de lli­bres tro­ba­ran com­pra­dor, en el millor dels casos. Amb aquesta pers­pec­tiva i en les actu­als cir­cumstàncies de reta­lla­des dites estal­vis, ens podríem pre­gun­tar si té sen­tit man­te­nir el Sant Jordi del paper o, al con­trari, seria més pru­dent començar a pen­sar en el Sant Jordi digi­tal. Perquè, es tracta de fomen­tar la lec­tura o de pro­mo­ci­o­nar una diada per la com­pra de lli­bres cor­po­ris amb des­compte? Un 23 d'abril asso­le­llat diuen que pot supo­sar el 10% de les ven­des anu­als del sec­tor edi­to­rial. Aquesta és una dada impor­tant. D'altra banda, es fa difícil ima­gi­nar un Sant Jordi digi­tal; més aviat seria un saló pro­fes­si­o­nal d'informàtica.

Pot­ser Gar­cia Márquez tenia una mica de raó i la seva res­posta era més que una impro­vi­sada bou­tade. L'escrip­tor estava des­cri­vint alguns dels motius pels quals els cata­lans sor­ti­rem el car­rer dis­sabte que ve: tocar els lli­bres, sos­pe­sar-los, pal­par gra­mat­ges i admi­rar dis­senys de por­tada, olo­rar-los, tas­tar les pri­me­res línies. Només per això la diada manté el seu sen­tit. No ens ha de fer pors anar con­tra la lògica dels temps. La nos­tra tra­dició, amb el pre­vi­si­ble aug­ment de quota de mer­cat del lli­bre digi­tal, anirà adqui­rint la pàtina i el reco­nei­xe­ment de fet sin­gu­lar de pro­jecció mun­dial; un home­natge i un record de l'obra literària en paper, que ben segur que merei­xerà la pro­tecció dels orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals. Només per això paga­ria la pena l'esforç edi­to­rial d'omplir els car­rers de lli­bres, encara que una gran part aca­bin ocu­pant el seu lloc al Cemen­tiri del Lli­bres Obli­dats de Ruiz Zafón.