Articles

Noves formes de vida

S'està este­nent un feno­men entre deter­mi­nats sec­tors juve­nils que con­sis­teix a anar a viure en un pis amb una colla d'amics o ami­gues. Òbvi­a­ment, viure en comu­ni­tat a banda de la família biològica és una forma de vida que ja prac­ti­ca­ven els hip­pies del país en els anys setanta del segle pas­sat i, sobre­tot, era un model de vida assen­tat sobre una base ideològica de rebel·lió gene­ra­ci­o­nal, de revolta intel·lec­tual i sexual i de recerca de la feli­ci­tat. Aquells hip­pies tre­ba­lla­ven per viure, no a l'inrevés, amb una pre­ca­ri­e­tat vol­guda i des­ti­na­ven tant de temps com podien a des­plaçar-se en busca del bon temps.

Cap als anys vui­tanta, un altre col·lec­tiu que prac­ti­cava la vida en comu­ni­tat era el dels immi­grants, ales­ho­res majo­ritària­ment d'ori­gen magrebí. En aquest cas, no hi havia els ingre­di­ents ideològics de la rebel·lió, de la revolta i del saber ser feliç. Aquells immi­grants esta­ven ads­crits a un pis, espe­ci­al­ment a Bar­ce­lona, amb dret a ren­tar-se i anar de ven­tre i poc més. En molts casos, no els cor­res­po­nien ni dos metres qua­drats de terra per esti­rar-se ni, per des­comp­tat, habi­tació ni llit. Aquest feno­men dels immi­grants amun­te­gats a dese­nes en pisos petits es fona­men­tava estric­ta­ment en la misèria econòmica de la gent i, pot­ser, encara ha revi­fat entre alguns col·lec­tius de nou­vin­guts.

Una forma de viure en comu­ni­tat al marge de la família biològica, que en certa manera es podria con­si­de­rar una actu­a­lit­zació de les comu­nes de hip­pies, té a veure amb el feno­men Okupa, que també es va divul­gar a Cata­lu­nya en l'últim quart del segle pas­sat i que es manté amb graus diver­sos d'inten­si­tat. El movi­ment Okupa (tot i que gene­ra­lit­zar, en soci­o­lo­gia, exposa a la ine­xac­ti­tud) és una bar­reja d'ide­o­lo­gia (i en això s'assem­bla­ria a l'uni­vers dels hip­pies, si bé sobre uns prin­ci­pis dife­rents) i d'exclusió econòmica (i en això s'assem­bla­ria als col·lec­tius la immi­gració econòmica, si bé a par­tir d'un viatge inte­rior i no d'un viatge en el sen­tit con­ven­ci­o­nal de can­viar de con­ti­nent o de país).

Encara hi ha, segur que entre altres models, el viure en comu­ni­tat, amb amics o ami­gues, per raons acadèmiques: són els famo­sos i soci­al­ment accep­tats pisos d'estu­di­ants. En funció del grup que es con­creta, els pisos d'estu­di­ants poden tenir a veure amb diver­ses qua­li­tats de vida i de benes­tar i també amb diver­sos objec­tius cur­ri­cu­lars o cos­mo­po­li­tes. En defi­ni­tiva, allò que fa iguals la majo­ria dels pisos d'estu­di­ants és la con­vicció dels habi­tants que els for­men de garan­tir-se la con­ci­li­ació de les res­pec­ti­ves vides acadèmiques i recre­a­ti­ves.

Tor­nant a l'inici del paper, s'estan pro­di­gant els exem­ples, en molts casos situ­ats a Bar­ce­lona, de joves que deci­dei­xen llo­gar un pis en grup i con­viure-hi. Ni són hip­pies, ni són immi­grants econòmics, ni són oku­pes ni són estu­di­ants. Tenen al vol­tant dels 25 anys i, així com fa un temps es va posar de moda que­dar-se a viure a casa dels pares fins als 40 anys o més, ara l'alter­na­tiva és com­bi­nar la casa dels pares (sovint per men­jar i algun altre ser­vei domèstic) amb el pis dels amics (amb regles del joc noves i, d'entrada, amb la res­pon­sa­bi­li­tat més pon­de­rada).

El nivell de vida en els pisos d'amics acos­tuma a ser més baix que el de la casa fami­liar, però la sen­sació de lli­ber­tat acos­tuma a ser més alta. Vist diacrònica­ment, vivint amb els amics o les ami­gues en grup, la nos­tra joven­tut no ha inven­tat res i pot­ser es tracta, sim­ple­ment, d'una moda que torna cícli­ca­ment adap­tada als temps. El motor de fons que està cau­sant aquesta nova onada, en canvi, pot­ser sí que és nou: la gran quan­ti­tat de joves que han de supor­tar les noves pare­lles dels seus pro­ge­ni­tors o mig ger­mans o mit­ges ger­ma­nes de qui no seran mai, ni tan sols, amics per com­par­tir pis.

Vist sincrònica­ment, el dret dels joves a fer-se amics o ami­gues i por­tar-los a l'hora dels àpats o a dor­mir, sem­bla que està accep­tat per la gene­ració paterna. I el dret dels joves a can­viar de pare­lla i repe­tir l'expe­ri­ment tan­tes vega­des com demani el cos, també. El que de moment no queda tan clar és el dret del pare o la mare, un cop la sepa­ració o el divorci, a anar pro­vant amb noves pare­lles i pos­si­bles des­cendències sobre­vin­gu­des. Quan això passa, els fills biològics pot ser que pro­vin de mun­tar-se un pis d'amics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.