Puta llengua

“El Punt Diari és una merda!”, era la pri­mera frase de Josep Pla en una entre­vista que aquest diari va publi­car el gener de 1981. Un parell d'anys després, vaig començar a fer colum­nes d'opinió amb el meu llen­guatge usual, que és força bast, i un dels motius que em resistís a ser més fi era que Pla era un clàssic, un exem­ple a seguir. Doncs no, periòdica­ment arri­ba­ven car­tes al direc­tor en què se'm trac­tava de mal­par­lat i bar­roer per uti­lit­zar un llen­guatge que –segons el parer d'alguns lec­tors i d'algun cap de l'empresa que m'ins­tava a dir el mateix però en altres parau­les– era fresc i viu si l'uti­lit­zava la patum de Llo­friu i into­le­ra­ble si l'emprava jo. He hagut d'espe­rar més de vint-i-cinc anys, però per fi ha arri­bat el moment. El que no va acon­se­guir Pla –que el llen­guatge col·loquial sigui ben vist quan es repro­du­eix amb lle­tra d'impremta encara que ho faci un min­dundi–, ha arri­bat de boca de Pep Guar­di­ola, amb el seu “Mou­rinho és el puto amo”. Com que de Pla tot­hom en parla bé però ningú no l'imita, men­tre que l'entre­na­dor del Barça sí que és un refe­rent, ningú no gosarà titu­lar: “L'eco­no­mia d'aquest país és una merda” quan sur­tin les pròximes dades sobre l'atur, però no tri­ga­rem a tro­bar-ne de l'estil: “Botín és el puto amo” quan el Banc San­tan­der difon­gui els seus bene­fi­cis. Per anar a con­tra­cor­rent, ja no faré ser­vir més les parau­les merda i puto en les meves colum­nes, però si en surt alguna d'equi­va­lent pre­ga­ria als lec­tors ofe­sos que no dema­nin mesu­res con­tra el meu llen­guatge bar­roer, ja que en la nova etapa de cor­recció política que ha inau­gu­rat Guar­di­ola, refe­rent de Cata­lu­nya en tot, ara s'ha de dir: “Voleu fer el fotut favor de par­lar bé, que no costa una puta merda?”