Articles

Eleccions i tendències

“Tot sembla assenyalar que el catalanisme és incapaç de posar-se d'acord per teixir unes complicitats, ara a nivell local, que propulsin un avenç cap a l'estat propi”

Una de les qüesti­ons que deter­mi­nen la rea­li­tat naci­o­nal cata­lana i la seva dinàmica política i elec­to­ral és que, sor­to­sa­ment, aquí les elec­ci­ons muni­ci­pals no seran lle­gi­des en clau de primàries espa­nyo­les. Un hipotètic ascens del PP com a vot de càstig al soci­a­lisme per la gestió del govern de Zapa­tero es pot donar en alguns sec­tors, amb algu­nes reper­cus­si­ons a l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, però no repre­senta una rea­li­tat deter­mi­nant del país (a diferència del que s'esdevé, per desgràcia, a les Illes i al País Valencià, amb les enor­mes difi­cul­tats que fenòmens d'aquesta mena pro­vo­quen per pen­sar i arti­cu­lar una nació política con­junta).

Les elec­ci­ons muni­ci­pals de 2011 a Cata­lu­nya, com s'escau en un procés democràtic en aquest nivell de govern, esta­ran molt deter­mi­na­des pels con­di­ci­o­nants locals: pels can­di­dats de cada muni­cipi, per les pro­pos­tes de cada for­mació en un con­text de crisi i de pre­ca­ri­e­tat de l'admi­nis­tració muni­ci­pal, per la gestió dels que aspi­ren a con­so­li­dar una majo­ria de govern o per la con­fiança que gene­rin els que plan­te­gen una reno­vació. Però jun­ta­ment amb les pecu­li­a­ri­tats de cada poble o ciu­tat, la pre­sent con­vo­catòria elec­to­ral pro­por­ci­o­narà alguns ele­ments de judici sobre tendències gene­rals de la política cata­lana (per exem­ple, si CiU serà capaç de tras­lla­dar al mapa muni­ci­pal l'impuls regis­trat a les elec­ci­ons al Par­la­ment) i, pel que aquí ens interessa des­ta­car, reve­larà qui­nes inten­ci­ons de futur tenen les direc­ci­ons de les diver­ses for­ma­ci­ons polítiques amb implan­tació en el con­junt del ter­ri­tori, una cir­cumstància que es comença a pal­par amb els mis­sat­ges de cam­pa­nya i que es conei­xerà defi­ni­ti­va­ment quan es cons­ti­tu­ei­xin els governs locals i es for­gin les coa­li­ci­ons.

Al meu parer, la pre­gunta clau sobre el com­por­ta­ment polític que es reflec­tirà durant la cita elec­to­ral i després és si el món local con­ti­nuarà majo­ritària­ment deter­mi­nat per la divisió entre tri­par­tit PSC-ERC i ICV d'una banda i CiU (pot­ser amb PP) per l'altra, o si es tren­carà aquesta tendència domi­nant els anys pas­sats per una com­bi­natòria diversa o, com desit­gem alguns, per uns governs locals més mar­cats per pac­tes basats en l'eix naci­o­nal que en l'eix esquerra-dreta.

Aquesta dar­rera set­mana s'ha expres­sat una nova con­jura de l'antic tri­par­tit per asse­gu­rar la gover­na­bi­li­tat en alguns ens locals tot apro­fi­tant el des­encís que ha cau­sat CiU amb la seva política de reta­lla­des soci­als. En aquest sen­tit, els movi­ments que està pro­ta­go­nit­zant ERC, obs­ti­nada a estin­to­lar el PSC, con­fir­marà tal vegada la seva ensul­si­ada a les urnes el pro­per 22 de maig. Després de tot el cost elec­to­ral que per ERC va sig­ni­fi­car el govern Mon­ti­lla i els pac­tes locals amb el PSC del 2007 –entre els quals un dels més visi­bles va ser el de les dipu­ta­ci­ons de Lleida i Girona– encara con­ti­nuen pre­sen­tant-se davant de l'elec­to­rat com a crossa del soci­a­lisme sense cap altre pro­jecte polític que para­pe­tar-se en una tinència d'alcal­dia, un càrrec al con­sell comar­cal o en la pre­sidència d'alguna de les esmen­ta­des dipu­ta­ci­ons. Si alguna vir­tut té la irrupció de noves for­ces inde­pen­den­tis­tes en el muni­ci­pa­lisme és que hau­ria de per­me­tre cop­sar un horitzó en el qual el sobi­ra­nisme no esti­gui segres­tat per diri­gents dedi­cats a cedir el poder als ene­mics de la Cata­lu­nya lliure a canvi de con­ti­nuar cobrant les sucu­len­tes die­tes de l'auto­no­misme.

Si fins i tot en cam­pa­nya des d'ERC ja es con­ti­nua insi­nu­ant que els pac­tes d'esquer­res amb els soci­a­lis­tes pas­sen per damunt d'una política muni­ci­pal sobi­ra­nista, la gran incògnita és si una Con­vergència pui­xant aca­barà pac­tant amb el PP en aquells muni­ci­pis (com podria suc­ceir a Bar­ce­lona) en els quals un acord així pro­por­ci­o­na­ria la majo­ria per gover­nar. Farà ser­vir Con­vergència els seus resul­tats a les pro­pe­res elec­ci­ons muni­ci­pals i la política de coa­li­ci­ons com un pre­ludi d'un suport al PP a les Corts Gene­rals espa­nyo­les el 2012? De forma imme­di­ata, doncs, començarem a per­ce­bre si la retòrica del “dret a deci­dir” de la fede­ració és una aposta sin­cera o només una cor­tina de fum per gua­nyar temps, espe­rar que els anhels de rup­tura amb Espa­nya es desin­flin i tan­car una nova aliança amb els poders esta­tals espa­nyols a través del PP a canvi d'alguna con­tra­par­tida econòmica més aviat diri­gida a satis­fer els poders fàctics uni­o­nis­tes cata­lans que les neces­si­tats de la gent i la reducció del dèficit fis­cal.

El drama, en defi­ni­tiva, és que tot sem­bla asse­nya­lar que el cata­la­nisme és incapaç de posar-se d'acord per tei­xir unes com­pli­ci­tats, ara a nivell local, que pro­pul­sin un avenç cap a l'estat propi. Em temo que els movi­ments poste­ri­ors a les elec­ci­ons muni­ci­pals con­ti­nu­a­ran invo­cant totes les excu­ses pos­si­bles per no superar la dinàmica de blocs esquerra-dreta, de manera que la qüestió naci­o­nal quedi pos­po­sada per a irri­tació del sobi­ra­nisme cívic.

Només un ascens de les noves opci­ons inde­pen­den­tis­tes com­pro­me­ses amb la con­so­li­dació d'un movi­ment cohe­rent d'eman­ci­pació naci­o­nal podria aca­bar amb l'espi­ral per­versa que ens plan­te­gen els par­tits tra­di­ci­o­nals. Quan aquells ciu­ta­dans que voten a les con­sul­tes popu­lars per la inde­pendència votin també per a la inde­pendència en unes elec­ci­ons a les ins­ti­tu­ci­ons (també en els ajun­ta­ments), la cre­ació de l'estat propi serà més a prop. Els pro­pers dies com­pro­va­rem si el procés es pot acce­le­rar o si encara caldrà espe­rar men­tre ERC i CiU es dedi­quen a pro­por­ci­o­nar noves decep­ci­ons a la ciu­ta­da­nia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.