Opinió

Opinió

Crisi i desorientació

Els ciutadans no coneixem amb suficient nitidesa per què ha sorgit aquesta crisi, a part de la ‘bombolla immobiliària'. No se'ns diu qui són els responsables i quines mesures de sanció i de càstig s'han adoptat contra ells

La ciu­ta­da­nia cata­lana està patint una situ­ació de gran con­fusió, per­ple­xi­tat i deso­ri­en­tació sobre les cau­ses i el desen­vo­lu­pa­ment de la crisi actual, que no sola­ment és econòmica, car també és política, i, sobre­tot, ètica.

Els cata­lans estem assis­tint a una política de greus res­tric­ci­ons econòmiques: reta­lla­des sig­ni­fi­ca­ti­ves dels pres­su­pos­tos públics, que són espe­ci­al­ment greus en la sani­tat, en l'ense­nya­ment i, per mi, en la cul­tura, que els gover­nants no expli­quen sufi­ci­ent­ment les raons i les cau­ses, i no es plan­te­gen si aques­tes cal que siguin de la mateixa importància, espe­ci­al­ment en els sec­tors tan sen­si­bles com els esmen­tats. En un altre aspecte, la volun­tat de limi­tar les pen­si­ons, fet que moral­ment em mereix una pro­funda sus­picàcia sobre els objec­tius reals d'aquesta política.

Els ciu­ta­dans no conei­xem amb sufi­ci­ent niti­desa per què ha sor­git aquesta crisi, a part de la bom­bo­lla immo­biliària. No se'ns diu qui són els res­pon­sa­bles i qui­nes mesu­res de sanció i de càstig s'han adop­tat con­tra ells. Es diu que són els grups econòmics, els espe­cu­la­dors, actors prin­ci­pals del nou con­cepte de “mer­cat”, com a ele­ment deter­mi­nant. Segons certs eco­no­mis­tes, són els que con­tro­len la situ­ació i mar­quen les pau­tes a seguir en funció dels seus interes­sos. En tot cas, del que som cons­ci­ents els ciu­ta­dans és que som nosal­tres qui paguem els plans tren­cats, sense poder expres­sar la nos­tra veu.

L'aug­ment de l'atur

La situ­ació pre­o­cu­pant de l'atur, que des­gra­ci­a­da­ment segueix aug­men­tant, l'acti­tud i pràctica de capi­ta­lisme sal­vatge que adop­ten mol­tes empre­ses amb el seu per­so­nal, can­cel·lant els seus con­trac­tes labo­rals, sense expli­ca­ci­ons, sovint sense cap raó que ho jus­ti­fi­qui, de manera sob­tada i amb una fri­vo­li­tat inqui­e­tant. On està la consciència ètica dels que ho fan? Cal dir que hau­ria de ser la qüestió que meresqués una pre­o­cu­pació pri­o­ritària per part del govern català i de les ins­ti­tu­ci­ons econòmiques més sig­ni­fi­ca­ti­ves.

Molta gent pateix l'atur: pot­ser en espe­cial els joves, els immi­grats, la gent de mit­jana edat, tot tipus d'assa­la­ri­ats, i no s'albira que els empre­sa­ris, que tenen una res­pon­sa­bi­li­tat capi­tal, mos­trin una espe­cial sen­si­bi­li­tat per tal de tro­bar-hi pro­ves de solució. Tam­poc les ins­ti­tu­ci­ons cre­ditícies hi aju­den. Cal esmen­tar el paper que hi té l'eco­no­mia sub­mer­gida. Si no llui­tem con­tra l'atur amb eficàcia anem cap una situ­ació de con­seqüències inqui­e­tants, afec­tant a tot­hom, si no reac­ti­vem urgent­ment la regu­lació del mer­cat i del con­sum.

Incom­petència

A nivell espa­nyol la incom­petència, junt amb la cor­rupció, es palesa. A vega­des tinc la impressió que el PSOE i el Zapa­tero mal­den per tal que les pròximes elec­ci­ons les gua­nyi el PP, mal­grat la seva incom­petència, la manca de sen­tit d'Estat, prac­ti­cant una opo­sició sem­pre nega­tiva i abs­te­nint-se de coo­pe­rar en la solució del pro­ble­mes. A més, no obli­dem els molts casos judi­ci­als que l'envol­ten.

Per una altra banda m'inqui­eta la bas­tant gene­ra­lit­zada obsessió anti­ca­ta­lana, molt injusta, perquè, a més, a fi de comp­tes el prin­ci­pal per­ju­di­cat serà l'Estat espa­nyol, que tants bene­fi­cis treu de Cata­lu­nya, a part dels per­ju­di­cis de tot tipus que estem abo­cats a patir els cata­lans.

En aquesta situ­ació, m'angoixa el silenci o l'acti­tud pre­o­cu­pant de molts polítics, dels intel·lec­tu­als, i dels eco­no­mis­tes i dels sociòlegs, de la mateixa manera que la posició clara­ment de com­bat en con­tra dels prin­ci­pis democràtics de certs mit­jans de comu­ni­cació del cen­tre, que tant pes tenen en la for­mació d'una opinió pública injusta i des­fa­vo­ra­ble res­pecte a Cata­lu­nya, així com pels interes­sos del mateix Estat espa­nyol.

Vull recor­dar el gran intel·lec­tual, escrip­tor i eco­no­mista español José Luis Sam­pe­dro, que, mal­grat la seva edat avançada, acaba de publi­car dos tex­tos cab­dals, Reac­ci­ona i ¡Indig­naos!, en aquest segon seguint la línia de Stéphane Hes­sel, un dels redac­tors de la Decla­ració Uni­ver­sal del Drets humans, de 1948, que em sem­blen de lec­tura obli­gada en aques­tes cir­cumstàncies, per cons­ci­en­ciar-nos de la situ­ació molt greu que patim a causa d'aquesta crisi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.