Hereu

Si tor­nes a ser alcalde de Bar­ce­lona després del 22 de maig, pro­poso que t'inclo­guin d'assig­na­tura obli­gatòria a tots els manu­als de ciències polítiques. Ara mateix el PSC acaba de votar a Madrid con­tra una dis­po­sició que hau­ria aju­dat les arques del país, i que hau­ria donat aire a la teva cam­pa­nya. Han triat abans el PSOE que Cata­lu­nya, però també han triat abans la dis­ci­plina espa­nyola que l'alcal­dia de Bar­ce­lona.

No és que ningú hagi apos­tat per tu gaire en cap moment; la teva for­mació t'ha mal­trac­tat en altres oca­si­ons, i ni tan sols quan coman­da­ven la Gene­ra­li­tat no et van fer favors. Els teus rivals polítics, natu­ral­ment, et pun­xen i et xuclen tant com poden. Al car­rer, encara és hora que se senti el pri­mer elogi a la teva gestió o al teu carisma per­so­nal. Ni tu mateix t'aju­des; la teva obsessió pels referèndums, els que des­mun­tes tu i els que mun­ten els altres, t'ha fet come­tre errors democràtics de l'alçada d'un cam­pa­nar.

Què tens? Un gra­pa­det de milers de vots de sim­pa­tit­zants a les primàries, i la cafe­tera de pro­pa­ganda de l'Ajun­ta­ment. Ni les enques­tes no et som­ri­uen. Ah, i aque­lla carona teva de quisso apa­llis­sat. I si per la carona acon­se­guis­sis esgar­ra­par l'alcal­dia de nou, et con­ver­ti­ries en un meri­tori cas d'estudi. Podria ser? Bé, a Madrid hi ha 25 dipu­tats que indi­quen que sí, que coses així poden pas­sar. És clar que aquell cop no es trac­tava d'una ope­ració mas­siva de cari­tat. Ara sí, ara votar-te equi­val a abraçar el noi que només de sor­tir de casa ja tre­pitja merda. Pot fun­ci­o­nar?